dissabte, 20 d’agost de 2011

Ortí: "Vaig agafar un tren que m'està portant allà on havia somiat"

ENRIC ORTÍ MARTÍN / Tenorista
Foto: Carlos Pericás
Amb l'arribada dels seus 45 anys -35 dels quals tocant la tenora- ha vist com la seva actual cobla li ha produït un disc amb sardanes pròpies i el seu company Marc Timón l'ha batejat com el 'nou príncep de la tenora'. "Ja han passat molts anys des de [Ricard] Viladesau", justifica el tiblaire fent referència a qui va rebre el sobrenom de part de Pau Casals.
Sembla lluny el daltabaix que va crear entre els aficionats amb la seva sortida de la Cobla Jovenívola de Sabadell i la seva incorporació, a principis de 2009, a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, com a part d'una forta renovació. Ningú s'esperava que mai deixés el conjunt vallesà. Cobla i tenorista, tenorista i cobla, havien debutat i s'havien fet grans junts. N'havia esdevingut el component més veterà, l'únic que hi era des del primer dia i que no se n'havia separat durant gairebé trenta-tres anys. De fet, el lloc que va deixar no ha aconseguit encara afermar ningú. El va substituir, primer, Ferran Miàs, que enguany ha passat a ocupar la cadira del mític Josep Gispert a la Principal de la Bisbal. Ara hi ha Marc Isan, conegut per haver guanyat la Beca Josep M. Bernat per a joves instrumentistes de cobla del 2008.
Entrega del premi de 'La Sardana de
l'Any' 2006. /
Foto: Fed. Sardanista de Catalunya
Ortí és estimat pel públic. Els aficionats el van a saludar, hi parlen i s'hi fan fotos que guarden com a petits trofeus. A canvi, li van concedir el premi de votació popular 'La Sardana de l'Any' per 'Essència d'Aplec' (2006), el primer accèssit per 'Petons de matinada' (2005) i van considerar 'Avi Botet' digna de ser finalista de l'edició del 2009. Totes tres són al CD 'Enric Ortí, sardanes', juntament amb 'Complaença', 'Quan tot quedi lluny', 'Tot dibuixant carícies', 'Empremta d'or a Calella', 'El Cercle de Xènius', 'Sempre un somriure', 'Sis de set', 'El tarannà d'un poble', 'Terra de cavallers', 'Sabadell a la Sardana' i 'Per això t'ho dic'.

· Tenim un àlbum amb catorze sardanes vostres, en faltarien una desena. Com és que no s'hi han inclòs totes?
Diferents sardanes de la meva obra estaven gravades en diferents discos, per diferents cobles, en diferents anys. Vaig fer una preselecció de les sardanes que ja estaven enregistrades i que volia gravar amb la Sant Jordi i d'altres que encara no s'havien enregistrat.
· La selecció s'ha fet més per raons sentimentals o segons l'orgull per tal com van quedar?
Quan tocava amb la Cobla Jovenívola [de Sabadell] n'havia enregistrat unes quantes, en què feia de tenora solista. Algunes de les quals no n'estava gaire content de com havien quedat i les vaig voler enregistrar de nou. D'altres estan gravades per altres cobles i tampoc n'estava satisfet de com havien quedat. Arran de fer el disc les vam treballar una mica més a consciència amb el director, en Tomàs Grau; que va fer una bona feina i em va agradar molt com ho va fer. Vaig quedar molt content de com va quedar la gravació.
· Heu parlat del vostre passat com a primer tenorista de la Cobla Jovenívola de Sabadell, amb la qual heu estat bona part de la vostra trajectòria. Fins al punt que, el 2006, vau dir en una entrevista al Diari de Sabadell: "Vaig començar a la Jovenívola, continuaré a la Jovenívola i moriré a la Jovenívola".
[Riu]
· No havia fet ni tres anys d'aquesta declaració que ja havieu debutat amb la Sant Jordi. Què va passar amb aquest canvi?
[Continua rient] Ho vaig dir en un moment d'eufòria però està clar que mai no es pot dir que d'aquesta aigua no en veuré. Evidentment, sempre has de tocar de peus a terra i davant d'una oportunitat única com aquesta, amb la Cobla Sant Jordi, era agafar el tren o deixar-lo perdre. El millor ha estat agafar aquest tren que m'està portant a molts lloc que havia sempre somiat i treballar d'altres maneres, que mai havia pogut fer.
· Quins són aquests somnis?
Són fer cicles com els que s'estan fent a l'Auditori [de Barcelona], cicles com els que es fan al Palau [de la Música Catalana] i treballs amb altres persones, altres conjunts o grups fora de l'àmbit sardanista. Amb la Sant Jordi aquestes oportunitats sempre sorgeixen. Evidentment, no et vénen sinó que les has d'anar a buscar. És una cobla de professionals i es busquen novetats i coses úniques.
Timón i Ortí durant la gravació. / Foto: Francesc Botet
· Els aficionats a la sardana i a la cobla us tracten com un 'divo' i el company de cobla que seu a la vostra dreta, el tiblaire Marc Timón, us ha dedicat una sardana amb la qual us designa com el "nou príncep de la tenora".
Porto molts anys tocant sardanes i m'he fet un lloc. Els companys han anat veient, molts, la meva evolució i d'altres que són més joves ja s'han trobat el fruit o a través de gravacions i vídeos han anat seguint el meu pas. N'hi ha que han valorat positivament aquesta feina que he fet. La meva intenció sempre ha estat d'anar millorant, progressant i investigant coses de l'àmbit interpretatiu, dels problemes tècnics de l'instrument...
· Per arribar a aquest nivell quantes hores d'assaig dediqueu a la setmana?
Quan ets petit, que comences, és quan s'ha de dedicar el major temps possible. Jo hi dedicava una hora al dia, com a mínim, a l'instrument. Conforme et vas fent més gran vas agafant més experiència i amb els assajos amb la cobla i amb professors va minvant la dedicació a casa, sol; però sempre hi és. No et sabria dir les hores que hi dedico ara a casa. Depenent de la feina que hi ha amb la cobla una setmana hi dediques unes hores diferents que l'altra. També depèn de com et trobes perquè la tenora demana un suport físic i mentre et mantinguis en forma és qüestió d'anar-la aguantant.
· Complementes amb exercici físic?
Bé, em refereixo no a físic del cos sinó de llavi. És un instrument bastant dur per al llavi, el cansa bastant. Si estàs una setmana sense tocar la tenora, et pots veure afectat el següent dia. És com quan fas exercici físic amb les cames i després estàs cruixit i tens punxades. Amb el llavi és el mateix i fins que no agafes un hàbit diari de tocar l'instrument no et refàs.
Ortí amb la seva Puigdellívol. / Foto: Francesc Botet
· La tenora és un instrument que té una certa prevalença a la cobla, per què no té més projecció fora de l'agrupació musical?
Suposo que no té més projecció perquè tampoc ens hi hem dedicat gaire els músics que toquem la tenora i, potser, els estaments públics o, fins i tot, privats que han pogut donar-hi suport econòmic. Hi ha un cas que és el de referència, en Jordi Molina. Ell sí que ha sabut donar-li una volada ja fora de les nostres terres, internacionalment, i ha fet concerts de tenora associat amb altres grups. La tenora és un instrument que es podria posar en qualsevol formació de qualsevol tipus de música però està encasellat en la cobla.
· El disc de les vostres sardanes compta els 'introits' al principi de cada sardana, en sou partidari de mantenir-los a les gravacions?
No en sóc partidari quan es fa un concert o, fins i tot, una gravació. En aquest cas, vaig voler-los posar perquè conec molta gent que estava interessada en aquest disc i que l'emprarà per assajos de colles sardanistes. Vaig creure oportú de posar-hi 'introit', precisament, per això. Encara que no em molesta que hi sigui en concerts, prefereixo que no. I si, a més, hi ha el director al davant marcant l'entrada, ho trobo absurd.
· Hi ha concerts en què fa l'efecte que ni us mireu el director per anar a conjunt.
El director sempre te'l mires, ni que sigui de reüll. Potser sembla que estigui mirant la partitura però, de fet, estic mirant als dos cantons.
· Teniu la sort de tocar l'instrument 'estrella' de la cobla. Com veieu que la resta d'instruments no tinguin tan paper en sardanes i altres composicions?
La tenora, com a instrument autòcton és l''estrella' de la cobla, és clar. Segons quin tipus de compositor sí que ha dedicat alguna obra o alguna sardana a algun altre instrument perquè sobresurti o fent-lo fer de solista. La tenora és com el solista de violí a l'orquestra simfònica i li encarreguen la màxima responsabilitat d'interpretar algun 'solo'. I, això, no treu la importància dels altres instruments!
· La majoria de les teves peces són dedicades. T'hi veus obligat?
Aquesta obligació és com una feina. Vaig començar a compondre perquè algunes coses escrites i un dia em vaig decidir agafar aquelles melodies i posar-les sobre la partitura, distribuint el que havia de fer cada instrument. Les tres o quatre primeres sardanes que tinc estan fetes per pròpia decisió. El fet que et demanin una sardana és ja com un premi perquè resulta que els agrada la teva obra. Estic encantat quan me'n demanen. Escriure per encàrrec també et reconforta, vas progressant, vas fent coses que no has fet abans, vas investigant...
· Entre els aficionats a la sardana n'hi ha que s'aboquen molt a tenir-ne una de dedicada. És un punt esclau o s'hauria de deixar més a la inspiració?
No em dedico cent per cent a la composició i normalment dono un termini d'entrega, normalment estic sobre un any per al lliurament. I, precisament, ho faig una mica per això, perquè potser avui no tinc el dia i poder tenir més temps per trobar la inspiració.
· Als agraïments de l'àlbum feu una menció especial per a Josep Antoni Sánchez.
Sí.
· Com és la relació entre algú que és més nou a la cobla i que agafa un paper més protagonista, com és el vostre cas, i algú que és més veterà i assumeix el rol de segon tenorista.
Amb el Josep Antoni ens coneixem de fa molts anys. Porto 35 anys tocant la tenora i en fa 32 o 33 que ens coneixem. Quan ell encara no tocava ja teníem relació perquè anava als aplecs a gravar sardanes. Després es va posar a tocar la tenora i ens hem anat coneixent més, allò que et vas trobant en aplecs, ballades... i xerres. A més, va ser un dels instigadors de fer aquest disc. Arran de tenir l'amistat i d'haver entrat a la Cobla Sant Jordi, en alguns dinars que fem i així em a dir: "Escolta, què et semblaria que la cobla gravés un disc amb sardanes teves?". És molt d'agrair que pensés en mi.
La Sant Jordi ha produït l'àlbum. / Foto: Carlos Pericás
· Com veieu els vostres propers anys de carrera com a intèrpret?
Mirant de buscar coses, innovar i mirar de no mantenir-se només en l'àmbit de la sardana, que no cal, evidentment, de deixar-lo. Anar descobrint coses, anar fent fusions -que és una de les moltes coses que es porten ara- amb sons de diferents països barrejats amb els d'aquí, buscar contactes amb altres formacions... La tenora i la cobla tenen infinitat de camins.
· Us continuarem veient a la Cobla Sant Jordi durant molt de temps?
Crec que sí. És una formació única en aquest país. A més a més, de per la feina que fa, pels professionals músics que té. Crec que és un model a seguir per a les altres cobles.