dissabte, 16 de juliol de 2011

Sardanes al nord del país per la festa nacional francesa

La Cobla Mil·lenària actua a Perpinyà amb The Primaveras
Desenes de persones van ballar a Vernet. /
Foto: Cobla Nova Germanor
Mitja dotzena de poblacions del nord del país programen ballades de sardanes amb motiu del 14 de juliol, la festa nacional de l'estat francès. Banys d'Arles, Vernet, Cotlliure, Banyuls de la Marenda, Arles i Sant Llorenç de Cerdans. Perpinyà va fer festa amb la unió de la Cobla Mil·lenària i The Primaveras.
La cobla Nova Germanor va tocar sardanes a Vernet (Conflent) mentre la Casenoves va ser contractada a Cotlliure (Rosselló), la Sol de Banyuls a Banyuls de la Marenda (Rosselló) i la Tres Vents a Banys d'Arles (Vallespir). La cobles Amoga i Ciutat de Mataró també van actuar a la comarca del Vallespir, la primera a Arles mentre que la segona ho va fer a Sant Llorenç de Cerdans.
Les ballades de sardanes van ser part dels actes institucionals, amb cercavila i parlaments dels batlles. A Serrallonga (Vallespir) hi va haver a actuació dels Castellers Angelets del Vallespir. Mentrestant, a París es va fer l'habitual desfilada militar.
Què se celebra?
El 14 de juliol de 1979 va tenir lloc un dels moments més simbòlics de la Revolució Francesa: els parisencs van assaltar la Bastilla i el dia següent va ser enderrocada. La destrucció de la fortalesa, que també s'havia utilitzat com a presó, va representar la fi de l'Antic Règim. Però amb l'actual festa nacional francesa no només es commemora aquest fet sinó la Festa de la Federació, organitzada per La Fayette -comandant de la guàrdia nacional de la capital- com una celebració de la unitat dels francesos.
Drets civils contra drets nacionalsLa història de la República Francesa, amb tots els seus entrebancs, ha representat la consecució de drets civils com a conseqüència de la fi de la servitud a un monarca i a la noblesa. Tot i així, les comarques catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya -incorporades a l'estat francès el 1659 arran del Tractat dels Pirineus, firmat per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França- veuen menystinguts els drets nacionals i lingüístics. Durant la Tercera República es va instaurar l'accés universal a l'educació primària, que va significar un punt clau de la repressió de l'ús del català i de les altres llengües presents en l'actual estat francès.
La constitució de 1958 estableix en el seu article segon, en el títol primer -el "de la sobirania"-, que "la llengua de la República és el francès". No va ser fins el 2008 hi va haver una reforma en què es va incloure una tímida referència a la resta de llengües, va ser al títol dotzè -dedicat a "les entitats territorials". Hi diu: "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França". Sense que això obligui a massa res.