· Sembla ser que sereu el regidor de Cultura.
De fet, fins que no surten publicats els nomenaments [al butlletí oficial] no ho pots assegurar però, vaja, per la meva dedicació en els últims anys, anant fent el seguiment des de l'oposició d'aquests temes, és bastant probable que, efectivament, faci que assumeixi la responsabilitat de ser el regidor de Cultura de l'ajuntament de Barcelona.
· A més, durant la campanya electoral heu estat presentant les propostes per a aquesta àrea, com també les relacionades amb la creació i la innovació.
Efectivament. Sobretot de Cultura però hi ha una part que va intimament lligada amb la creativitat. I la innovació és la creativitat aplicada. Ens trobem en aquest terreny en què uns et diuen que és més cultura, altres diuen que és més empresa, uns altres diuen que és ciència, etcètera. És evident que la societat d'avui no distingeix les diferents etapes de la creació.
· Durant la campanya heu dit que mirarieu de "relligar la cultura, l'educació i la ciència". Això vol dir que s'aglutinaran en una mateixa regidoria?
No té per què. Em sembla que en campanya també dèiem que, precisament, tot això no tenia per què posar-se en una mateixa regidoria però sí que havia de tenir una lògica de continuïtat. De fet, les regidories, els ministeris o les conselleries de Cultura són un invent relativament recent en el temps, en termes històrics. Sempre hi ha hagut una voluntat, des de la biblioteca d'Alexandria, d'acumular coneixement, d'acumular saber. Després els monestirs van esdevenir un focus de temes humanístics i científics. Més tard, hi va haver l'època en què es parlava de la instrucció pública i, això, incloïa tant la cultura com l'ensenyament. Hi ha hagut una evolució d'anar separant de la cultura els temes relacionats amb l'ensenyament i els relacionats amb la ciència però jo crec que en el món d'avui la societat ja no ho distingeix.
· Quines serien les prioritats per a aquesta regidoria?
Crec que n'hi ha una de bàsica, que és el retorn del protagonisme de la cultura a la gent. Una crítica que podem fer a l'etapa anterior és que durant molt de temps s'ha pensat que la cultura de Barcelona era la que organitzava el mateix ajuntament. Crec que hem de fer un canvi de mentalitat, de plantejament de fer les coses. La gent de la ciutat no només són consumidors de cultura sinó que són actors de la cultura. És a dir, que sigui la protagonista de la vida cultural de la ciutat. I, aquest, és un canvi important: passar de la passivitat com a consumidors -per dir-ho d'alguna manera- a l'activitat com a actors.
En tercer lloc, tenim un objectiu que és que, en la mesura que poguem acabar els grans equipaments culturals de la ciutat que encara estan pendents, hem de treballar molt la base. Barcelona no pot ser només una ciutat-aparador des d'un punt de vista cultural sinó que hem de ser capaços de crear una xarxa de centres de formació, de centres de creació que puguin fer que tota la creativitat, la imaginació, tota la potència que té Barcelona sigui visible.
· Aquesta voluntat per fer de la ciutadania un agent actiu de la cultura seria per la situació econòmica actual?
No. Que tota persona que tingui un neguit cultural a Barcelona, tingui la capacitat de realitzar-lo i expressar-lo. Si una persona decideix anar-se'n fora, que em sembla molt bé, que sigui perquè ho ha decidit i no perquè a Barcelona no ha tingut oportunitats. Barcelona s'ha de convertir en una xarxa d'oportunitats culturals, aquest és el repte que tenim.
· Heu parlat de Barcelona com a capital cultural de la catalanitat. Al programa electoral heu dit que treballareu per teixir amb València, Palma i Perpinyà un circuit estable de difusió cultural, obert a les ciutats d'Andorra la Vella, Fraga i l'Alguer. Serà complicat amb les dues primeres fruit del resultat electoral [hi ha guanyat el PP]?
Home, senzill no serà, evidentment. Jo insistiria que, encara que sigui el mateix partit, no és el mateix Palma que València. Però, vaja, la nostra obligació és d'intentar-ho, que no sigui perquè Barcelona no ho ha intentat. En tot cas, hi haurà unes lògiques de partit o lògiques locals però no hem de fer-ho des de la prepotència ni la superioritat moral, que no tenim, sinó des de la cooperació i la col·laboració. Nosaltres entenem que Barcelona pot jugar un paper determinant per impulsar aquestes relacions. I, home, ens hi dedicarem amb les més bones intencions i amb el major nombre de capacitats que tinguem. Ho hem d'intentar i ho intentarem.
· Heu parlat de Barcelona com a capital cultural. Un dels punts que caldrà resoldre properament és precisament en una de les sales principals de l'àmbit musical. L'Auditori de Barcelona no té director des que Joan Ollé va passar al Palau de la Música Catalana.
És un procés que va començar l'anterior govern municipal [encara en funcions] i el govern de la Generalitat, s'hi van presentar una colla de candidats i que cap d'aquests reunia les condicions que hi havia establertes inicialment. És una decisió entre el govern municipal i el de la Generalitat però és evident que serà una de les primeres decisions que tindrem sobre la taula.
· Fins quan podria durar Andreu Puig assumint-ne les funcions.
El senyor Andreu Puig està fent de gerent, d'administrador, del consorci. El que hem de substituir és la figura de Joan Ollé.
· El nomenament fa que estigui pendent, per exemple, el cicle de cobla que coprodueix la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Sí, segur, el fet de quedar-se sense director tres o quatre mesos pot provocar algun desajustament. El nostre desig, tant el nostre com el del govern de la Generalitat, és que abans de l'estiu pugui estar decidit. Entenem que la programació de l'Auditori no se n'ha de ressentir i, per tant, el nostre desig és de fer-ho al més aviat millor.
· Al programa electoral hi vau posar: "farem que la Banda Municipal i la Cobla Ciutat de Barcelona tinguin una presència més constant en la vida de la ciutat i arribin a tots i cadascun dels districtes de Barcelona". Com es concretaria?
Hi ha diversos camins. En primer lloc seria fer-les visibles als ulls de la ciutat. L'ajuntament ha de fer que la Cobla Ciutat de Barcelona, que actualment en fa les funcions la Cobla Sant Jordi, sigui més visible en les celebracions ciutadanes i en les grans commemoracions, i s'ha de fer més present la música de cobla i la música tradicional. Ha de formar part de la programació habitual de les grans festes que es facin a Barcelona i aquest és un camí que s'ha de començar, exposant noves fórmules. Fa poc vaig ser al concert del Roger Mas i la Cobla Sant Jordi al cicle...
· BandAutors.
...BandAutors, al Palau de la Música. Crec que hi ha fórmules perquè la música de cobla tingui una presència més important en el paisatge musical de Barcelona. Almenys, aquest és el nostre desig, el nostre compromís.
· Per tant, serieu partidari que continués el cicle de l'Auditori?
· Barcelona havia comptat amb una cobla municipal durant més de vint anys. El 1997 es va donar el títol de 'Ciutat de Barcelona' a la Cobla Sant Jordi. S'hauria d'optar cap a un model més de l'estil de l'OBC?
Jo crec, sincerament, que el model que hi ha ara està bé. A la Cobla Sant Jordi em sembla recordar -ara no ho sé- que li queden dos anys perquè per a això es convoca un concurs i s'ocupa per un determinat període de temps. Crec que el model més adequat és aquest, que aquelles persones que en un moment determinat estan a la plenitud, els que -des d'un punt de vista artístic- estan a dalt de tot, tinguin l'oportunitat i l'ocasió d'actuar com a 'Cobla Ciutat de Barcelona'. Sincerament, un model de funcionarització dels músics de la cobla no el veig.
· Des del sector es reclama que siguin cobles oficials tal i com hi ha orquestres simfòniques.
De cobles oficials, n'hi ha. El que no hi ha és músics oficials, que és diferent. El model actual crec que és el més adequat.
· Durant la legislatura passada vau ser l'encarregat de presentar al ple la moció proposada per la Federació Sardanista de Catalunya per declarar la sardana com a dansa nacional. Creieu que ho ha de ser?
La definició de dansa nacional correspon a la Generalitat de Catalunya. És evident que la sardana té una extensió majoritària arreu del Principat però no podem oblidar que no és l'única dansa popular, també podríem parlar de la jota de les Terres de l'Ebre i d'altres balls més localitzats o territorialment definits. La sardana ha esdevingut un símbol. I en el moment en què diferents expressions artístiques passen de ser expressió artística o ser 'ultra' expressió artística adquireixen la consideració de símbol, mereixen que tinguin un reconeixement. I si aquest reconeixement ha d'anar en contra d'altres reconeixements d'altres realitats jo en això ja no hi entro perquè, insisteixo, regular el que és 'dansa nacional' correspon a la Generalitat de Catalunya però, en aquest cas, em sembla que seria lògic i així ho vaig defensar.
· En campanya heu parlat que potenciareu Barcelona com a destí del turisme cultural i creatiu. Quin paper hi pot jugar la cobla i la sardana?
Barcelona no pot ser una ciutat de franquicia cultural, ha de tenir la capacitat de ser única en algunes coses, tornar a estar als circuits internacionals dels grans concerts, de les grans obres de teatre, de les grans companyies de dansa... Però si tu vols guanyar una especifitat, si vols guanyar-te un lloc al món, has de fer que tots aquells trets propis, totes aquelles característiques que ens fan única, siguin exposats, que és el que no es fa. I aquí hi ha un paper per a la sardana i la cobla però també per als castellers i altres elements de la cultura popular i tradicional per posar-les en un nivell d'igualtat de les altres cultures populars del món. Aquí ens emocionem amb músiques i balls japonesos, fantàstic!; 'country', fantàstic. En això, per mi és importantíssim la música de cobla, és original; la sardana no cal dir-ho, els castellers són originals, tota la cultura popular i tradicional... El que hem d'aconseguir és de situar-ho en un primer nivell, no hi ha una cultura de primera i, després, una cultura popular. Aquest és un estigma que des de l'ajuntament m'agradaria treballar bastant. La cultura popular, com totes les expressions culturals, pot ser excel·lent, pot ser normaleta, pot ser mediocre o pot ser dolenta. Doncs, hem de procurar que totes les expressions culturals adquireixin aquest grau d'excel·lència.
· Al programa també heu dit que afavorireu la modernització de les manifestacions, les festes i les entitats de cultura popular i tradicional de Catalunya. Com es pot dur a terme?
· El festival GREC d'enguany s'inaugurarà amb un espectacle que inclou dansaires de colles sardanistes...
Amb en Cesc Gelabert.
· Exacte. En canvi, però, ha retirat el concert de cobla. Com ho veieu?
El festival GREC comença el 17, nosaltres prendrem possessió l'11. Per tant, no hem pres part del seu disseny, de la seva definició... La conec perquè he vist el programa i em sembla que és prou potent però no hem pogut intervenir en la definició dels espectacles. Una de les coses que hem d'abandonar és el provincianisme de pensar que qualsevol cosa que ve de fora és millor que qualsevol cosa que tenim a casa. Amb la cobla, tot i desconèixer la 'lletra menuda' del perquè d'aquesta decisió, pot haver passat una mica això. Crec que aquí, amb casos com el del Cesc Gelabert o el Roger Mas, hi ha un procés de recuperació i d'actualització dels sons propis de la cultura popular de Catalunya, que s'ha de continuar fent. Després veurem les programacions, els projectes concrets, el que hi poden fer cadascun dels actors que intervenen en el procés.
· Un document intern de CiU per al període del 2003 al 2007, quan estaveu a l'oposició, recollia que instaríeu el govern perquè proposés la declaració de la sardana com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Continua en peu?
Sincerament, desconec el document però em sembla que seria una bona idea. Insisteixo, desconec els termes en què està redactat i la capacitat del govern de la Generalitat per fer-ho. Però aquesta declaració forma part d'aquesta manera d'entendre les expressions de cultura popular que es perden als orígens dels temps, pràcticament, i que cal preservar d'una manera o altra.
· El document es titula 'Recull d'idees i propostes per a programes electorals CiU. Ponències de CDC. 2003-2007. Tema: cultura' i la redacció del punt diu: "instarem al Govern perquè proposi davant la UNESCO la declaració de Patrimonide la Humanitat el complex arqueològic d’Empúries, la Patum de Berga i la Sardana".
A mi em semblaria bé, a mi em semblaria bé. Tenim l'exemple dels castellers i podria ser un estímul per tirar-ho endavant. N'hi han d'altres. El misteri d'Elx em sembla que és Patrimoni de la Humanitat i, per tant, hi haurien altres expressions culturals a cavall de la música i la dansa que ho són i em semblaria una excel·lent idea.
[Totes les fotos: CiU]
Tweet
___________________________
ACTUALITZACIÓ: Jaume Ciurana serà cinquè tinent d'alcalde de Barcelona i responsable de l’àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, tal com va anunciar Xavier Trias el dijous 9 de juny.
