La família de Josep Capell va signar diumenge un conveni de cessió del llegat del compositor a l'ajuntament d'Almacelles, que haurà de definir quina serà la seua destinació. Va ser part d'un acte d'homenatge al popular músic que va tenir lloc dins de la festa major de la població del Segrià. Durant una ballada, la Bellpuig Cobla va estrenar una sardana inèdita i acabada per un fill de l'autor nascut a Almacelles el 1914. El llegat, que inclou des de documentació fins a part del mobiliari de treball, era disputat per Mollerussa, on va viure la seua joventut abans d'anar a estudiar a Barcelona, ciutat on va morir el 1994.
A l'espera d'un carrer
L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, va prometre, a iniciativa pròpia, que la població dedicaria un carrer a Josep Capell. Va ser el 29 de novembre de 2008, amb motiu de la Nit de la Sardana. Una acció que manté sense compliment.
dimarts, 28 de setembre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
“No sóc la pubilla catalana”
NÚRIA FELIU / Cantatriu
ALBERT FONT-TARRÉS / Maó
Sempre que pot fa saber que és del barri barceloní de Sants. La seua vida l'ha dedicat a l'espectacle. Es pot arribar a molestar si li pregunten perquè dedica un llibre a la sardana. Afirma que la sent "molt dintre". Als seus 69 anys va d'una punta a l'altra col·laborant amb el programa 'Els matins' de TV3 i presentant el recull 'Núria Feliu recita les sardanes més populars'. Ahir, dissabte, ho va fer a la ciutat més oriental del país, Maó (Menorca), on l'entrevistem.
· Aneu per la sisena edició. Quants llibres heu venut?
No ho sé, molts. Molts perquè no paro. Volto molt per Amèrica, pels casals catalans, i vaig sempre carregada... però estic molt contenta perquè no hi era un llibre així, amb el CD recitant poemes. La gent es recorda més de la música que de la lletra i darrere d'aquestes sardanes hi ha lletres de grans poetes catalans. Com que ja fa uns anys que em dedico al món de la poesia, llavors vaig pensar en les lletres aquestes. I, realment, estic encantadíssima. Són precioses, són precioses.
· Al llarg de la vostra carrera heu recorregut bona part del món.
Pensa que l'any vinent farà cinquanta anys que pujo als escenaris, eh? Fent teatre, primer, i després cantant. I aquí estic a casa, fa quaranta anys que vinc a Menorca. El que passa és que tinc tots els amics... a Ciutadella i vaig molt a Ciutadella. Però sempre que m'han demanat jo estic a punt. A més, com que hi ha una resposta maquíssima de la gent, a tot arreu ve molta gent; a mi em fa feliç.
· Heu rebut un munt de reconeixements...
Sí.
· Podríem dir que sou la pubilla catalana?
No! No! No! Les 'pubilletes' són les 'pubilletes'. El que passa és que quan vaig començar fa cinquanta anys, eren moments molt difícils i complicats. No és que ara no ho siguin però ara hi ha democràcia i abans hi havia dictadura. I era complicat de cantar en català i una s'ha anat mantenint i una ha estat del 'morro fort' i amb la colla de la Maria del Mar [Bonet], del Raimon, del [Joan Manuel] Serrat... home, a mi em sembla que hem sembrat bastant, eh? Hi ha una florida de gent, tant de cantants com de poetes, fantàstica. Em fa una certa emoció, de debò. Perquè dius “no és broma cinquanta anys”. Les hem passat de tots colors, hem estat prohibits, ens han fomut... però som del 'morro fort'. I, ara, vinc aquí desinteressadament i ho faig amb tot l'amor del món. A Ciutadella, també. Quan hi ha un acte i em diuen “Núria, que recitaries...”. Doncs, recitem. Estic molt a disposició. És una manera de tornar el que se t'ha donat.
· Semblava que havíeu deixat de cantar però al recital us heu atrevit fer-ho amb alguns versos.
No... [Riu] Això corre sol, això va sol, aquestes cançons van soles. A part, quan vaig dir que em dedicaria a la poesia, quan vaig fer aquella festa al Liceu tan preciosa, no ho vaig fer perquè no pogués cantar. Jo ara em podria posar a cantar ara mateix perquè tinc l'instrument a lloc. El que passa és que les coses cauen pel seu propi pes. Crec que el que vaig fer cantant ja ho he fet. I amb la poesia puc anar a tot arreu, tot depèn només de mi. Aleshores, vaig a tot arreu dels Països Catalans. I m'ho passo molt bé, gaudeixo molt i ho faig sense cobrar res...
· A tot arreu on aneu repetint el format de l'acte: intenteu que hi hagi actuació de grups locals. És per buscar la proximitat?
No ho faig sola, sempre hi ha participació. O bé amb un grup d'havaneres, o bé amb una coral o bé... Sempre busco d'altra gent perquè, al cap i a la fi, és cultura popular. Vull dir que som de la mateixa soca i de les mateixes arrels, eh? Amb diferents branques però tu i jo ens entenem parlant. Això vol dir que hi ha una 'mare' aquí però té els fills amb uns modismes. Jo vinc aquí i em sento a casa, me'n vaig a Mallorca i exactament el mateix...
· El novembre passat vau rebre el Premi Rotllana de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
I tant! Hi tinc molts amics per allà. M'agrada la manera de ser d'allà. Et diuen les coses com són.
ALBERT FONT-TARRÉS / Maó
Sempre que pot fa saber que és del barri barceloní de Sants. La seua vida l'ha dedicat a l'espectacle. Es pot arribar a molestar si li pregunten perquè dedica un llibre a la sardana. Afirma que la sent "molt dintre". Als seus 69 anys va d'una punta a l'altra col·laborant amb el programa 'Els matins' de TV3 i presentant el recull 'Núria Feliu recita les sardanes més populars'. Ahir, dissabte, ho va fer a la ciutat més oriental del país, Maó (Menorca), on l'entrevistem.
· Aneu per la sisena edició. Quants llibres heu venut?
No ho sé, molts. Molts perquè no paro. Volto molt per Amèrica, pels casals catalans, i vaig sempre carregada... però estic molt contenta perquè no hi era un llibre així, amb el CD recitant poemes. La gent es recorda més de la música que de la lletra i darrere d'aquestes sardanes hi ha lletres de grans poetes catalans. Com que ja fa uns anys que em dedico al món de la poesia, llavors vaig pensar en les lletres aquestes. I, realment, estic encantadíssima. Són precioses, són precioses.
· Al llarg de la vostra carrera heu recorregut bona part del món.
Pensa que l'any vinent farà cinquanta anys que pujo als escenaris, eh? Fent teatre, primer, i després cantant. I aquí estic a casa, fa quaranta anys que vinc a Menorca. El que passa és que tinc tots els amics... a Ciutadella i vaig molt a Ciutadella. Però sempre que m'han demanat jo estic a punt. A més, com que hi ha una resposta maquíssima de la gent, a tot arreu ve molta gent; a mi em fa feliç.
· Heu rebut un munt de reconeixements...
Sí.
· Podríem dir que sou la pubilla catalana?
No! No! No! Les 'pubilletes' són les 'pubilletes'. El que passa és que quan vaig començar fa cinquanta anys, eren moments molt difícils i complicats. No és que ara no ho siguin però ara hi ha democràcia i abans hi havia dictadura. I era complicat de cantar en català i una s'ha anat mantenint i una ha estat del 'morro fort' i amb la colla de la Maria del Mar [Bonet], del Raimon, del [Joan Manuel] Serrat... home, a mi em sembla que hem sembrat bastant, eh? Hi ha una florida de gent, tant de cantants com de poetes, fantàstica. Em fa una certa emoció, de debò. Perquè dius “no és broma cinquanta anys”. Les hem passat de tots colors, hem estat prohibits, ens han fomut... però som del 'morro fort'. I, ara, vinc aquí desinteressadament i ho faig amb tot l'amor del món. A Ciutadella, també. Quan hi ha un acte i em diuen “Núria, que recitaries...”. Doncs, recitem. Estic molt a disposició. És una manera de tornar el que se t'ha donat.
· Semblava que havíeu deixat de cantar però al recital us heu atrevit fer-ho amb alguns versos.
No... [Riu] Això corre sol, això va sol, aquestes cançons van soles. A part, quan vaig dir que em dedicaria a la poesia, quan vaig fer aquella festa al Liceu tan preciosa, no ho vaig fer perquè no pogués cantar. Jo ara em podria posar a cantar ara mateix perquè tinc l'instrument a lloc. El que passa és que les coses cauen pel seu propi pes. Crec que el que vaig fer cantant ja ho he fet. I amb la poesia puc anar a tot arreu, tot depèn només de mi. Aleshores, vaig a tot arreu dels Països Catalans. I m'ho passo molt bé, gaudeixo molt i ho faig sense cobrar res...
· A tot arreu on aneu repetint el format de l'acte: intenteu que hi hagi actuació de grups locals. És per buscar la proximitat?
No ho faig sola, sempre hi ha participació. O bé amb un grup d'havaneres, o bé amb una coral o bé... Sempre busco d'altra gent perquè, al cap i a la fi, és cultura popular. Vull dir que som de la mateixa soca i de les mateixes arrels, eh? Amb diferents branques però tu i jo ens entenem parlant. Això vol dir que hi ha una 'mare' aquí però té els fills amb uns modismes. Jo vinc aquí i em sento a casa, me'n vaig a Mallorca i exactament el mateix...
· El novembre passat vau rebre el Premi Rotllana de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.
I tant! Hi tinc molts amics per allà. M'agrada la manera de ser d'allà. Et diuen les coses com són.
[Foto: Albert Font-Tarrés]
Notícia relacionada:
· Núria Feliu porta la sardana a la ciutat més oriental del país (26/09/2010)
· Núria Feliu porta la sardana a la ciutat més oriental del país (26/09/2010)
Núria Feliu porta la sardana a la ciutat més oriental del país
Noranta persones omplen l'Institut Menorquí d'Estudis pel recital de presentació del llibre-disc de la cantatriu
La cantatriu Núria Feliu va oferir ahir al vespre un recital a Maó, la ciutat més oriental dels Països Catalans, en el qual va llegir algunes de les poesies incloses al llibre-disc 'Núria Feliu recita les sardanes més populars', un recull que va sortir a la venda el 2007. Una norantena de persones va omplir de gom a gom la sala d'actes de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) fins al punt que part del públic va haver de seguir l'acte dempeus o acomodat a l'escala d'accés.
El recital va començar amb la lectura de poesies d'autors menorquins: 'Les fulles cauen, aquesta és la certesa', de Francesc Florit Nin; 'Nota preliminar', d'Antoni Taltavull; 'He fet dels dies un passar discret', de Margarita Ballester; 'Filius insulae', de Ponç Pons; 'Calma', de Bep Joan Casasnovas, i 'Maó', de Gumersind Riera. Després de dir el poema 'Llengua', del baríton Lluís Sintes; va fer pujar l'autor perquè llegís dos poesies seues.
Un cor de nou veus femenines de l'Ateneu de Maó, amb l'acompanyament al teclat de la seua directora, Lola Mir; va interpretar sis cançons populars, entre les quals van destacar 'La calma de la mar', 'Sa núvia d'Algendar' o un glossat menorquí. En acabar, Feliu s'hi va dirigir: "Ho heu fet molt curt, no? Ara que hi agafàvem el gustet", fent broma.
L'apartat dedicat a les lletres de sardanes, va començar amb l'explicació del perquè del llibre-disc: el centenari, el 2007, de l'estrena de la sardana 'La Santa Espina', amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà. La composició va ser un encàrrec per a un acte de l'obra teatral homònima de Guimerà. Amb els anys, es va convertir en un himne català i "va ser prohibida per dos dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco", com va recordar Feliu.
Abans de la recitació de les poesies de sardanes per part de la cantatriu del barri de Sants de Barcelona, es va escoltar un fragment de la interpretació musical de cadascuna.
Va llegir 'L'Empordà', de Joan Maragall; 'La Sardana de les monges', d'Àngel Guimerà; 'La Maria de les trenes', Ramon Ribera; 'Llevantina', de Joan Serracant; 'És la moreneta', d'Antoni Carcellé; 'Per tu ploro', de Joan Maragall; 'Cançó d'amor i de guerra', de Lluís Capdevila; 'La puntaire', de Ramon Campmany, i els versos més coneguts de 'La sardana', de Joan Maragall. El públic es va implicar, seguint el ritme picant de mans. En un inici, discretament; més tard, animat per Feliu, que va acabar l'actuació amb un "visca".
Margarida Teixidó, vicepresidenta del Casal Català de Menorca -entitat organitzadora de l'acte-, va ser l'encarregada de presentar i de cloure l'acte, en què es va regalar una rosa a cadascun dels actuants.
En acabat, Feliu es va mostrar propera als assistents que se li acostaven per saludar-la i va dedicar llibres a aquells que els van comprar.
El recital va començar amb la lectura de poesies d'autors menorquins: 'Les fulles cauen, aquesta és la certesa', de Francesc Florit Nin; 'Nota preliminar', d'Antoni Taltavull; 'He fet dels dies un passar discret', de Margarita Ballester; 'Filius insulae', de Ponç Pons; 'Calma', de Bep Joan Casasnovas, i 'Maó', de Gumersind Riera. Després de dir el poema 'Llengua', del baríton Lluís Sintes; va fer pujar l'autor perquè llegís dos poesies seues. Un cor de nou veus femenines de l'Ateneu de Maó, amb l'acompanyament al teclat de la seua directora, Lola Mir; va interpretar sis cançons populars, entre les quals van destacar 'La calma de la mar', 'Sa núvia d'Algendar' o un glossat menorquí. En acabar, Feliu s'hi va dirigir: "Ho heu fet molt curt, no? Ara que hi agafàvem el gustet", fent broma.
L'apartat dedicat a les lletres de sardanes, va començar amb l'explicació del perquè del llibre-disc: el centenari, el 2007, de l'estrena de la sardana 'La Santa Espina', amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà. La composició va ser un encàrrec per a un acte de l'obra teatral homònima de Guimerà. Amb els anys, es va convertir en un himne català i "va ser prohibida per dos dictadures, la de Primo de Rivera i la del general Franco", com va recordar Feliu.
Abans de la recitació de les poesies de sardanes per part de la cantatriu del barri de Sants de Barcelona, es va escoltar un fragment de la interpretació musical de cadascuna. Va llegir 'L'Empordà', de Joan Maragall; 'La Sardana de les monges', d'Àngel Guimerà; 'La Maria de les trenes', Ramon Ribera; 'Llevantina', de Joan Serracant; 'És la moreneta', d'Antoni Carcellé; 'Per tu ploro', de Joan Maragall; 'Cançó d'amor i de guerra', de Lluís Capdevila; 'La puntaire', de Ramon Campmany, i els versos més coneguts de 'La sardana', de Joan Maragall. El públic es va implicar, seguint el ritme picant de mans. En un inici, discretament; més tard, animat per Feliu, que va acabar l'actuació amb un "visca".
Margarida Teixidó, vicepresidenta del Casal Català de Menorca -entitat organitzadora de l'acte-, va ser l'encarregada de presentar i de cloure l'acte, en què es va regalar una rosa a cadascun dels actuants.En acabat, Feliu es va mostrar propera als assistents que se li acostaven per saludar-la i va dedicar llibres a aquells que els van comprar.
[Imatge 1: Núria Feliu mostra una de les poesies mentre rep l'escalf del públic.
Imatge 2: La sala de l'IME, plena.
Imatge 3: Lluís Sintes, amb Núria Feliu, va pujar a l'escenari per llegir algunes poesies.
Imatge 4: El cor de l'Ateneu de Maó cantant.
Imatge 5: Al final, el públic va poder comprar el recull dedicat per Feliu.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]
Imatge 2: La sala de l'IME, plena.
Imatge 3: Lluís Sintes, amb Núria Feliu, va pujar a l'escenari per llegir algunes poesies.
Imatge 4: El cor de l'Ateneu de Maó cantant.
Imatge 5: Al final, el públic va poder comprar el recull dedicat per Feliu.
TOTES LES FOTOS: ALBERT FONT-TARRÉS]
A la recerca de 'la sardana de l'any' 2010
El certamen de votació popular ha començat aquest cap de setmana amb 32 emissores col·laboradores
El concurs de votació popular 'La Sardana de l'Any' ha iniciat aquest cap de setmana l'edició del 2010 la primer eliminatòria. L'elecció es podrà fer a través de 32 emissores col·laboradores, entre les quals hi ha Catalunya Ràdio, Com Ràdio i Ràdio Estel. A més, es pot escoltar i votar a través d'un formulari a la pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya, ens organitzador del certamen.
Granollers agafarà el relleu de Perpinyà i acollirà el 28 de maig el concert en què s'interpretaran les deu sardanes finalistes i d'on sortirà l'escollida com 'La Sardana de l'Any' 2010.
El concurs de votació popular 'La Sardana de l'Any' ha iniciat aquest cap de setmana l'edició del 2010 la primer eliminatòria. L'elecció es podrà fer a través de 32 emissores col·laboradores, entre les quals hi ha Catalunya Ràdio, Com Ràdio i Ràdio Estel. A més, es pot escoltar i votar a través d'un formulari a la pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya, ens organitzador del certamen.
Granollers agafarà el relleu de Perpinyà i acollirà el 28 de maig el concert en què s'interpretaran les deu sardanes finalistes i d'on sortirà l'escollida com 'La Sardana de l'Any' 2010.
El Camp Nou celebra els 53 anys amb una exhibició
La colla Maig i la Cobla Ciutat de Cornellà van actuar divendres al matí a l'esplanada de davant de l'accés la tribuna del Camp Nou per celebrar els 53è aniversari de l'estadi del FC Barcelona.
dijous, 23 de setembre del 2010
“Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa”
ESTEVE MOLERO / Compositor i director
ALBERT FONT-TARRÉS / Cubelles
S'acosta una de les estrenes més destacades del gènere que ha vist Ponent en els darrers temps. La Cobla Jovenívola d'Agramunt portarà diumenge 'Els Sons Ancestrals del Mar Negre i la Mediterrània' a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Un espectacle de música de nova creació amb un cor femení arribat de Búlgaria. Visitem l'ideòleg al seu poble, a la comarca del Garraf. I ho fem just quan fa un any que aquest llicenciat en composició de jazz pel conservatori de Rotterdam (Països Baixos) és director titular del conjunt de la Ribera del Sió.
· Què pinten unes veus búlgares amb una cobla?
Hi ha una obra simfònica que me la van tocar a Búlgaria, a la ciutat de Sofia. I, llavors, vaig coincidir amb un compositor que havia estudiat amb el mateix professor que jo als Països Baixos, tot i que en anys diferents. Parlant vam dir que havíem de fer alguna cosa junts i ell em va deixar música de veus búlgares i jo li vaig deixar discos de música per a cobla. I un dia se'm va ocórrer: “Hòstia, tio! Ja sé com podem lligar-ho: amb el so”. Les veus búlgares tenen un tipus d'impostació determinada que és molt punxant i que també tenen els dos instruments emblemàtics de la cobla, la tenora i el tible. De fet, quan ja havíem començat li van dir al Petar Doundakov, que feia una tesi de màster sobre les veus búlgares, que els instruments que s'hi assemblaven més eren els antics oboès. I els antics oboès 'són' les tenores i els tibles! No es tracta de fer folklore sinó de fer nova creació a partir del so, del timbre.
· Com aconseguiu muntar-ho si us separen llargues distàncies?
Ell i jo hem escrit música original. Llavors, hem fet 'demos' en MP3 i elles han estat estudiant a Búlgaria i la cobla a aquí, en paral·lel. Van venir ahir i farem un intensiu d'assajos fins diumenge. Estic molt acostumat a muntar els projectes així, sobretot quan vas a l'estranger: han d'estar les coses preparades i després s'ajunten i tens uns dies per ajustar-ho.
· El concert el dirigirà Dolors Ricart. Com és?
És l'anterior directora de la Jovenívola i és una directora molt bona. Molt bona. A mi m'ha ajudat molt en la meua carrera com a director. Segueixo estudiant: fent cursos a Londres i també vaig fer alguna cosa als Països Baixos... però ella és de les persones més brillants que m'he trobat. I li vaig dir: “Has d'estar en aquest projecte. Has de dirigir-lo tu. Et ve de gust?”. Ella em va contestar: “Potser dirigeix-ho tu”. I no, jo ja em veig massa obligat a dirigir les meues obres, ja m'agrada que ella en faci la seua versió. Jo ja muntaré la peça, perquè sóc el director titular de la cobla, però ella li ha de donar el seu toc. És algú que ha treballat molt amb cors i això és una cosa que jo no controlo tant... i per obrir, també. M'agrada barrejar gent a les històries perquè surten coses diferents.
· És un espectacle que només es veurà diumenge? O voleu...
La idea és d'anar a Búlgaria. D'entrada, en aquest concert, vindrà en David Casamitjana a sonoritzar l'actuació i a gravar-la. Potser editarem un CD i la idea és d'anar a buscar festivals de músiques del món. Estic intentant fer una 'creuada': la cobla està acostumada a anar a festival de músiques folklòriques però no està mai en festivals de músiques del món. La meua idea és d'entrar en circuits de 'world music'.
· M'ha arribat que, com a director, sou de repetir molt.
Sí, molt, molt, molt. A mi m'agrada molt treballar a consciència i a repetir i a repetir. M'agrada molt repetir. Me n'he adonat que els músics, d'entrada, no entenen sempre la música, llegeixen un paper. I al repetir, els dius: “això va aquí, aquest frase acaba aquí, ara aquest respon, escolta com... Tornem-hi. L'has sentit? Doncs no perquè no heu afinat”. Això és pendre's la música una mica en serio i perquè no hi ha altra manera de fer-la [I esclata a riure]. Pensa que, quan els músics agafen el plaer de repetir, els agrada perquè, al final, trobes el gust a la precisió. Els músics que estan molt acostumats a tocar al carrer baixen en precisió perquè a vegades acaben la frase i “hòstia, aquella paia, quines peres...!”. És així. I això va en contra de la precisió.
· M'han dit que una peça vostra de les que s'escoltarà diumenge fa recordar al grup Pegasus de Santi Arisa.
Ah! Jo de Pegasus no tinc cap disc. La meua peça té tres parts i en té una que és com una banda sonora d'un llibre d'en [Guillem] Viladot, inspirada en frases que hi surten. I té una part que es titula 'Les flors també bateguen'. He fet una fantasia rítmica. No hi passa ben bé res, són flors. No és una bogeria rítmica sinó petits detalls i fa que tingui un punt minimalista. El primer moviment, 'Per què el silenci és blanc?', és una 'quasi-havanera', vol ser-ho però no acaba de caminar com una havanera. L'última part, 'La teva llum', és una sardana. Però és una sardana que té canvis de compàs. Si s'hagués de ballar crec que s'hauria de fer una coreografia expressament, la qual cosa m'agradaria. L'he pensat com una sardana oberta, passa a 3/4, té alguns efectes tímbrics, té com un salt de tibles. I és que trobo que falta això en la cobla. Se segueix escrivint molt 'postromàntic', encara. Per influència de compositors molt romàntics com Toldrà, Serra, Garreta... i aquests són els nostres referents i encara escrivim 'postromàntic', quan al món han passat moltes coses! És una línia però a mi no m'interessa.
· Després de recordar l'Amèrica del Sud amb 'Ritmes d'anada i tornada', amb la Principal del Llobregat, i d'aquest espectacle, quin serà el següent país?
Estic treballant en l'espectacle amb la Cobla Marinada [de la qual també és director titular] sobre el Nino Rota, que l'any que ve se celebrarà el centenari del seu naixement. La sonoritat surrealista de les pel·lícules de Federico Fellini. Té un punt agredolç, tragicòmic... i la cobla el té! En cap dels tres projectes no és posar una cobla perquè sí sinó perquè crec que té un sentit, que és la que pot expressar millor aquests temes. No és forçar la màquina, és intentar fer servir la cobla. Fa dos anys estava a l'estranger i ara he tornat i dec tenir la necessitat de fer coses, jo què sé.
· No teniu por que us encasellin amb la cobla?
T'encasella la gent, tu no t'encaselles. Però m'han encasellat ja tants cops... Primer com a periodista, després com a fill del [periodista Eugeni] Molero, després com a especialista de música llatina, després com a músic de 'big band', ara amb la cobla... La gent té la necessitat de posar-te una etiqueta. Una altra cosa és si tu caus a la trampa. Jo tinc projectes per fer altres històries tot i que la música està molt complicada aquí.
· Tornareu als Països Baixos?
Potser als Països Baixos, no; però a algun altre lloc potser sí perquè aquí està molt complicat. Aquí encara és estrany ser músic. I això, a vegades, em provoca certa frustració de no poder assajar més hores, d'haver de fer-ho a les deu de la nit quan tothom ja està cansadíssim.
· Quina valoració feu del primer any amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt?
Molt positiu, molt positiu. Quan vaig anar un dia a l'assaig ja em va agradar molt com sonava, que els dirigia la Dolors [Ricart].
· El maig del 2009.
Sí. Vaig veure-hi un bon potencial tècnic, hi he vist predisposició, il·lusió, hem treballat fort, ens hem marcat reptes com el passat concert de Santa Cecília, el de l'estiu i ara aquest espectacle. Hem intentat anar treballant posant-nos fites i crec que hem aconseguit molt. Jo estic molt content. Una cosa que m'agrada molt de l'ofici de director-arranjador: dels músics que tens n'has de treure el màxim potencial. Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa. I el públic t'ho reconeix quan hi ha aquell punt d'honestedat artística. El meu sistema és fer bé els assajos, que serveixin per treballar conjunt instrumental, afinació, dinàmiques... I això després es trasllada a les ballades.
ALBERT FONT-TARRÉS / Cubelles
S'acosta una de les estrenes més destacades del gènere que ha vist Ponent en els darrers temps. La Cobla Jovenívola d'Agramunt portarà diumenge 'Els Sons Ancestrals del Mar Negre i la Mediterrània' a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Un espectacle de música de nova creació amb un cor femení arribat de Búlgaria. Visitem l'ideòleg al seu poble, a la comarca del Garraf. I ho fem just quan fa un any que aquest llicenciat en composició de jazz pel conservatori de Rotterdam (Països Baixos) és director titular del conjunt de la Ribera del Sió.
· Què pinten unes veus búlgares amb una cobla?
Hi ha una obra simfònica que me la van tocar a Búlgaria, a la ciutat de Sofia. I, llavors, vaig coincidir amb un compositor que havia estudiat amb el mateix professor que jo als Països Baixos, tot i que en anys diferents. Parlant vam dir que havíem de fer alguna cosa junts i ell em va deixar música de veus búlgares i jo li vaig deixar discos de música per a cobla. I un dia se'm va ocórrer: “Hòstia, tio! Ja sé com podem lligar-ho: amb el so”. Les veus búlgares tenen un tipus d'impostació determinada que és molt punxant i que també tenen els dos instruments emblemàtics de la cobla, la tenora i el tible. De fet, quan ja havíem començat li van dir al Petar Doundakov, que feia una tesi de màster sobre les veus búlgares, que els instruments que s'hi assemblaven més eren els antics oboès. I els antics oboès 'són' les tenores i els tibles! No es tracta de fer folklore sinó de fer nova creació a partir del so, del timbre.
· Com aconseguiu muntar-ho si us separen llargues distàncies?
Ell i jo hem escrit música original. Llavors, hem fet 'demos' en MP3 i elles han estat estudiant a Búlgaria i la cobla a aquí, en paral·lel. Van venir ahir i farem un intensiu d'assajos fins diumenge. Estic molt acostumat a muntar els projectes així, sobretot quan vas a l'estranger: han d'estar les coses preparades i després s'ajunten i tens uns dies per ajustar-ho.
· El concert el dirigirà Dolors Ricart. Com és?
És l'anterior directora de la Jovenívola i és una directora molt bona. Molt bona. A mi m'ha ajudat molt en la meua carrera com a director. Segueixo estudiant: fent cursos a Londres i també vaig fer alguna cosa als Països Baixos... però ella és de les persones més brillants que m'he trobat. I li vaig dir: “Has d'estar en aquest projecte. Has de dirigir-lo tu. Et ve de gust?”. Ella em va contestar: “Potser dirigeix-ho tu”. I no, jo ja em veig massa obligat a dirigir les meues obres, ja m'agrada que ella en faci la seua versió. Jo ja muntaré la peça, perquè sóc el director titular de la cobla, però ella li ha de donar el seu toc. És algú que ha treballat molt amb cors i això és una cosa que jo no controlo tant... i per obrir, també. M'agrada barrejar gent a les històries perquè surten coses diferents.
· És un espectacle que només es veurà diumenge? O voleu...
La idea és d'anar a Búlgaria. D'entrada, en aquest concert, vindrà en David Casamitjana a sonoritzar l'actuació i a gravar-la. Potser editarem un CD i la idea és d'anar a buscar festivals de músiques del món. Estic intentant fer una 'creuada': la cobla està acostumada a anar a festival de músiques folklòriques però no està mai en festivals de músiques del món. La meua idea és d'entrar en circuits de 'world music'.
· M'ha arribat que, com a director, sou de repetir molt.
Sí, molt, molt, molt. A mi m'agrada molt treballar a consciència i a repetir i a repetir. M'agrada molt repetir. Me n'he adonat que els músics, d'entrada, no entenen sempre la música, llegeixen un paper. I al repetir, els dius: “això va aquí, aquest frase acaba aquí, ara aquest respon, escolta com... Tornem-hi. L'has sentit? Doncs no perquè no heu afinat”. Això és pendre's la música una mica en serio i perquè no hi ha altra manera de fer-la [I esclata a riure]. Pensa que, quan els músics agafen el plaer de repetir, els agrada perquè, al final, trobes el gust a la precisió. Els músics que estan molt acostumats a tocar al carrer baixen en precisió perquè a vegades acaben la frase i “hòstia, aquella paia, quines peres...!”. És així. I això va en contra de la precisió.
· M'han dit que una peça vostra de les que s'escoltarà diumenge fa recordar al grup Pegasus de Santi Arisa.
Ah! Jo de Pegasus no tinc cap disc. La meua peça té tres parts i en té una que és com una banda sonora d'un llibre d'en [Guillem] Viladot, inspirada en frases que hi surten. I té una part que es titula 'Les flors també bateguen'. He fet una fantasia rítmica. No hi passa ben bé res, són flors. No és una bogeria rítmica sinó petits detalls i fa que tingui un punt minimalista. El primer moviment, 'Per què el silenci és blanc?', és una 'quasi-havanera', vol ser-ho però no acaba de caminar com una havanera. L'última part, 'La teva llum', és una sardana. Però és una sardana que té canvis de compàs. Si s'hagués de ballar crec que s'hauria de fer una coreografia expressament, la qual cosa m'agradaria. L'he pensat com una sardana oberta, passa a 3/4, té alguns efectes tímbrics, té com un salt de tibles. I és que trobo que falta això en la cobla. Se segueix escrivint molt 'postromàntic', encara. Per influència de compositors molt romàntics com Toldrà, Serra, Garreta... i aquests són els nostres referents i encara escrivim 'postromàntic', quan al món han passat moltes coses! És una línia però a mi no m'interessa.
· Després de recordar l'Amèrica del Sud amb 'Ritmes d'anada i tornada', amb la Principal del Llobregat, i d'aquest espectacle, quin serà el següent país?
Estic treballant en l'espectacle amb la Cobla Marinada [de la qual també és director titular] sobre el Nino Rota, que l'any que ve se celebrarà el centenari del seu naixement. La sonoritat surrealista de les pel·lícules de Federico Fellini. Té un punt agredolç, tragicòmic... i la cobla el té! En cap dels tres projectes no és posar una cobla perquè sí sinó perquè crec que té un sentit, que és la que pot expressar millor aquests temes. No és forçar la màquina, és intentar fer servir la cobla. Fa dos anys estava a l'estranger i ara he tornat i dec tenir la necessitat de fer coses, jo què sé.
· No teniu por que us encasellin amb la cobla?
T'encasella la gent, tu no t'encaselles. Però m'han encasellat ja tants cops... Primer com a periodista, després com a fill del [periodista Eugeni] Molero, després com a especialista de música llatina, després com a músic de 'big band', ara amb la cobla... La gent té la necessitat de posar-te una etiqueta. Una altra cosa és si tu caus a la trampa. Jo tinc projectes per fer altres històries tot i que la música està molt complicada aquí.
· Tornareu als Països Baixos?
Potser als Països Baixos, no; però a algun altre lloc potser sí perquè aquí està molt complicat. Aquí encara és estrany ser músic. I això, a vegades, em provoca certa frustració de no poder assajar més hores, d'haver de fer-ho a les deu de la nit quan tothom ja està cansadíssim.
· Quina valoració feu del primer any amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt?
Molt positiu, molt positiu. Quan vaig anar un dia a l'assaig ja em va agradar molt com sonava, que els dirigia la Dolors [Ricart].
· El maig del 2009.
Sí. Vaig veure-hi un bon potencial tècnic, hi he vist predisposició, il·lusió, hem treballat fort, ens hem marcat reptes com el passat concert de Santa Cecília, el de l'estiu i ara aquest espectacle. Hem intentat anar treballant posant-nos fites i crec que hem aconseguit molt. Jo estic molt content. Una cosa que m'agrada molt de l'ofici de director-arranjador: dels músics que tens n'has de treure el màxim potencial. Hem aconseguit de fer música, que no sempre se'n fa. I el públic t'ho reconeix quan hi ha aquell punt d'honestedat artística. El meu sistema és fer bé els assajos, que serveixin per treballar conjunt instrumental, afinació, dinàmiques... I això després es trasllada a les ballades.
[Foto: Albert Font-Tarrés]
Violetes s'estrena amb mal peu
Mare Nostrum supera la històrica campiona
La colla Violetes del Bosc ha començat la temporada 2010 amb un segon lloc al seu primer concurs al Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment. Mare Nostrum la va superar després d'aconseguir el primer lloc en les tres sardanes del concurs de Tarragona, el segon del Bàsic d'Honor de la categoria gran d'enguany. El primer concurs va ser de descans per a Violetes del Bosc.
Per darrere de les barcelonines va quedar Anhel. El combinat d'Esparreguera i Tordera va superar l'amfitriona, Tarragona Dansa; que va començar el Campionat amb el quart lloc al barri mariner del Serrallo.
La manlleuenca Encís, la sitgetana Blanca Espurna, la lleidatana Dolç Infern i la vigatana Riallera van fer el cinquè, sisè, setè i vuitè lloc, respectivament.
Van descansar la barcelonina Maig i la sabadellenca Mirant al Cel.
Barcelona, diumenge
Aquest diumenge arribarà la meitat del Campionat. El tercer concurs serà a la plaça de la catedral de Barcelona. Serà a les onze del matí, amb la Cobla Maricel.
Comença el Juvenil i l'Infantil
Les categories juvenil i infantil començaran el Campionat de Catalunya de lluïment aquest diumenge a Sitges. La plaça de la Fragata acollirà les colles sis colles de juvenils i les quatre d'infantils.
Caldrà veure si Cabirols aconsegueix la gesta de la temporada passada, en la qual es va fer amb el lideratge de totes les modalitats: lluïment, punts lliures i revessa per colla. La sabadellenca competirà, en juvenils, amb la torderenca Antaviana Jove, la manresana Brots de Dintre el Bosc, la sabadellenca Cabirols, la vallenca Jove Bell Esplai, la barcelonina Xàldiga i la lleidatana Somni. La participació de la darrera suposarà un fet excepcional: la presència de dos conjunts de Ponent al Campionat, juntament amb Dolç Infern en categoria gran.
En infantils, hi participaran la sabadellenca Esqueix, Joves Dansaires del Vendrell, la vallenca Petits Bell Esplai i la tarragonina Xerinola es disputaran la categoria infantil.
· Classificació del concurs de Tarragona
· General provisional del Campionat de Catalunya de la categoria absoluta
La colla Violetes del Bosc ha començat la temporada 2010 amb un segon lloc al seu primer concurs al Campionat de Catalunya de la modalitat de lluïment. Mare Nostrum la va superar després d'aconseguir el primer lloc en les tres sardanes del concurs de Tarragona, el segon del Bàsic d'Honor de la categoria gran d'enguany. El primer concurs va ser de descans per a Violetes del Bosc.
Per darrere de les barcelonines va quedar Anhel. El combinat d'Esparreguera i Tordera va superar l'amfitriona, Tarragona Dansa; que va començar el Campionat amb el quart lloc al barri mariner del Serrallo.
La manlleuenca Encís, la sitgetana Blanca Espurna, la lleidatana Dolç Infern i la vigatana Riallera van fer el cinquè, sisè, setè i vuitè lloc, respectivament.
Van descansar la barcelonina Maig i la sabadellenca Mirant al Cel.
Barcelona, diumenge
Aquest diumenge arribarà la meitat del Campionat. El tercer concurs serà a la plaça de la catedral de Barcelona. Serà a les onze del matí, amb la Cobla Maricel.
Comença el Juvenil i l'Infantil
Les categories juvenil i infantil començaran el Campionat de Catalunya de lluïment aquest diumenge a Sitges. La plaça de la Fragata acollirà les colles sis colles de juvenils i les quatre d'infantils.
Caldrà veure si Cabirols aconsegueix la gesta de la temporada passada, en la qual es va fer amb el lideratge de totes les modalitats: lluïment, punts lliures i revessa per colla. La sabadellenca competirà, en juvenils, amb la torderenca Antaviana Jove, la manresana Brots de Dintre el Bosc, la sabadellenca Cabirols, la vallenca Jove Bell Esplai, la barcelonina Xàldiga i la lleidatana Somni. La participació de la darrera suposarà un fet excepcional: la presència de dos conjunts de Ponent al Campionat, juntament amb Dolç Infern en categoria gran.
En infantils, hi participaran la sabadellenca Esqueix, Joves Dansaires del Vendrell, la vallenca Petits Bell Esplai i la tarragonina Xerinola es disputaran la categoria infantil.
· Classificació del concurs de Tarragona
· General provisional del Campionat de Catalunya de la categoria absoluta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
