dijous, 14 d’octubre de 2010

"Caldrà trobar la complicitat per promocionar la sardana"

La declaració de la Generalitat de la sardana com a 'element d'interès nacional'

El consell de govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat que la sardana sigui “element festiu patrimonial d'interès nacional”. El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila, ha assegurat que caldrà trobar les mesures de promoció amb la “complicitat” de la societat.
La nota de premsa que el govern va enviar el 5 d'octubre assegurava que en la “declaració es descriu la coreografia i la música d'aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació de la cultura tradicional catalana d'especial arrelament i rellevància”. L'acord de govern, al qual ha tingut accés CREUANT, no hi consta cap apartat dedicat a la “preservació i promoció”. Consultat per la qüestió, Fontdevila ha afirmat a aquesta secció que “caldrà trobar-les en la complicitat que hi pugui haver entre el teixit associatiu del país, les institucionsa com ara aquest mateix CPCPTC i, encara, els mateixos mitjans de comunicació”.
“És una manifestació cívica canviant”
La declaració del govern recull, en un annex, que “la sardana és una dansa popular catalana, fruit de l'evolució experimentada per antigues danses populars que va assolir la seua estructura actual a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l'embranzida del corrent culturalitzador de la Renaixença”. També explica com s'estén a principis del segle XX des de l'Empordà i les comarques del nord “cap a la resta de Catalunya”, encara que matisa que “no amb la mateixa intensitat a tot el territori”.
La proposta aportada des del CPCPTC i aprovada per l'executiu assegura que és “una manifestació cívica i un fet social i cultural de participació comunitària i de caràcter evolutiu i canviant paral·lel als canvis socials que ha anat experimentant la societat catalana”.
El govern reconeix que “en determinats moments ha esdevingut també un símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya”.
Els punts lliures són sardana?
La modalitat de punts lliures exportada de les colles de competició i cada cop més present en rotllanes d'amics a plaça podria considerar-se fora de la declaració. L'acord considera que la sardana “es caracteritza per ser una dansa que es balla en cercle, amb un nombre indeterminat de balladors d'ambdós sexes encarats vers l'interior del cercle el qual fan oscil·lar a dreta i esquerra alternativament, agafats de les mans, les quals resten baixes en els curts i alçades en els llargs”.
Això treuria els punts lliures, en què els dansaires de la rotllana ballen amb passos inventats però tots alhora i seguint el ritme de la música.
Dansa però no gènere musical
L'acord de la Generalitat considera la sardana com una dansa, excloent-la com un gènere musical. Tot i així, reconeix que "es balla no al so d'una tonada tradicional i única, sinó al so d'una composició musical subjecta a uns certs límits d'extensió, que podríem determinar d'una manera aproximada entre 20 i 40 compassos a la primera part anomenada 'curts', i entre 60 i 90 compassos a la segona part denominada 'llargs'”. I afegeix que respon a “una determinada estructura mètrica, principalment binària, la qual es desenvolupa en un moviment vorejat a la xifra 112 del metrònom".
No hi ha sardana fora de la cobla?
Algunes obres de compositors de sardanes tan coneguts com Joaquim Serra, Eduard Toldrà, Josep Maria Ruera, Antoni Català, Fèlix Martínez i Comín, Vicenç Bou o Honorat Vilamanyà, per exemple, podrien estar fora de la declaració de la sardana, per haver estat escrites per a instruments com el violí, el piano, el clarinet, la veu o el saxo.
L'acord afirma que “la formació instrumental que acompanya aquesta dansa s'anomena 'cobla' i està formada per un conjunt d'onze instrumentistes: dues tenores, dos tibles, un flabiol i tamborí, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix". Aquest concepte de cobla restrictiu també exclouria la formació que portava Pep Ventura, considerat un dels 'pares' del conjunt, ja que també havia tocat amb altres instruments. Així mateix, la Cobla Marinada ha estat de les pioneres en tocar substituir una de les dues tenores per un saxo.
Tampoc es considerarien sardanes, per aquest redactat, iniciatives com la 'sardanova' de Santi Arisa, la 'transardana' de Marcel Casellas o algunes obres d'autors com Pascal Comelade.
Declaració promesa fa un any i cinc mesos
Després d'una campanya de la Federació Sardanista de Catalunya perquè el Parlament aprovés la sardana com a “dansa nacional de Catalunya” que va aconseguir el suport d'uns 200 ajuntaments, el govern va anunciar el 5 de maig de 2009 que engegaria un procés per tal que fos una declaració de l'executiu i no dels diputats.
En aquell moment, el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, va manifestar a SARDANEJANT que "el que ens importa és que la declaració hi sigui, és igual si és del Parlament o del Govern".
Fa un any i mig el director del CPCPTC, Ramon Fontdevila, va alertar a SARDANEJANT que "això no és fa d’avui per demà", en referència als tràmits.
Reclamació presentada durant el tràmit de l'Estatut
Aprofitant la gestació de l'Estatut de Catalunya del 2006, la Federació Sardanista de Catalunya -juntament amb altres entitats- va demanar que s'hi inclogués la sardana com a "dansa nacional" en l'apartat dedicat als símbols. No va tirar endavant, motiu pel qual va encapçalar una campanya perquè els ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials aprovessin mocions a favor.
La declaració ha estat la principal preocupació de l'ens federatiu en els darrers anys.

[Els punts lliures serien fora de la declaració, segons el redactat aprovat. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

ACTUALITZACIÓ
"Recullo els matisos", ha afirmat a CREUANT el director del CPCPTC. Ramon Fontdevila també ha matisat que "està clar que les normes legals acostumen a tenir conflictes amb la realitat, sempre més complexa que la que la llei descriu".


· Notícia relacionada:
'La sardana és 'element d'interès nacional'' (05/10/2010)