El consell de govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat dimarts la sardana com a "element festiu patrimonial d'interès nacional". Entra, així, al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Això arriba just el dia en què fa un any i cinc mesos en què el mateix executiu va anunciar que estudiaria la via jurídica per tal de declarar la sardana com a dansa nacional.
El govern "ha definit les característiques i els elements que li són propis"
La declaració aprovada avui ha "definit les característiques i els elements que li són propis" i "es descriu la coreografia i la música d’aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació de la cultura tradicional catalana d’especial arrelament i rellevància", segons fonts oficials del govern. Però no ha trascedit el text pactat pel tripartit.
El govern assegura que "la sardana és una dansa popular catalana, fruit de l’evolució experimentada per antigues danses populars, que va assolir la seva estructura actual a meitat del segle XIX, coincidint amb l’impuls culturitzador de la Renaixença". I afegeix que "des d’aleshores, s’ha anat consolidant com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària". L'executiu considera que "en determinats moments ha esdevingut també un símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya".
Aprofitant la gestació de l'Estatut de Catalunya del 2006, la Federació Sardanista de Catalunya -juntament amb altres entitats sardanistes- va demanar que s'hi inclogués la sardana com a "dansa nacional" en l'apartat dedicat als símbols. No va tirar endavant. Com a alternativa, l'ens federatiu va encapçalar, amb el suport d'agrupacions locals, una campanya perquè els ajuntaments aprovessin mocions en favor a una declaració per part del Parlament.
El 5 de maig de 2009, havent recollit unes 200 mocions; el consell de govern va anunciar que engegaria un procés per tal que la sardana fos declarada com a 'dansa nacional' per part de l'executiu, i no del Parlament. En aquell moment, el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, va manifestar a CREUANT que "el que ens importa és que la declaració hi sigui, és igual si és del Parlament o del Govern".
"Això no es fa d'avui per demà"
Després de l'acord del 5 de maig de 2009, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila, va alertar a CREUANT que "això no és fa d’avui per demà", en referència als tràmits. "Serà una feina més dels serveis jurí- dics que durarà els pròxims mesos", va dir llavors.
Finalment, ha tardat un any i cinc mesos, tot i que durant aquest període Fontdevila ha anunciat en diverses ocasions que l'acord final era "proper".
[Imatge 1: Consell de govern de dimarts. Foto: Jordi Bedmar
Imatge 2: Moment d'una ballada. Foto: Albert Font-Tarrés]
Imatge 2: Moment d'una ballada. Foto: Albert Font-Tarrés]
