"Em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat"

Un dirigent de la Generalitat es planteja si la declaració sobre la sardana podria ser "un altre pas envers l’encotillament de la dansa"
El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya, Ramon Fontdevila, assegura que "em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat" o "una cursa inacable d’elements de patrimoni immaterial a la recerca de prestigi o exclusivitat". Al mateix temps que es qüestiona "si en el cas que ens ocupa, [serà] un altre pas envers l’encotillament de la dansa -de qualsevol dansa- al país". Aquestes reflexions les plasma en un escrit titulat '… i ara la Sardana (hauríem de ballar més)', al seu bloc instituciona.
"No hi ha cap llei que ens permeti declarar danses 'nacionals de Catalunya'"
El màxim responsable del govern del Principat en els afers relacionats amb la cultura popular, explica que "més enllà de la formalitat aconseguida" amb la declaració per part de l'executiu de la sardana com a 'element d'interès nacional', "queda el rau-rau entre els impulsors de la campanya que voldrien que la sardana fos, ras i curt, 'dansa nacional de Catalunya'", en referència a la campanya endegada per la Federació Sardanista de Catalunya juntament amb altres ens federatius territorials i entitats de l'àmbit. Fontdevila assegura que "ara mateix, no pot ser" ja que "no hi ha cap llei que ens permeti declarar danses, músiques o -passeu-me l’exemple- plats de cuina 'nacionals de Catalunya'".
"La futura reforma de la Llei del Patrimoni ho hauria de permetre", afirma el director del CPCPTC al mateix temps que reconeix que "em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat" com a part d'una "cursa inacable d’elements de patrimoni immaterial a la recerca de prestigi o exclusivitat. O, pitjor encara, en el cas que ens ocupa, un altre pas envers l’encotillament de la dansa -de qualsevol dansa- al país".
"Hauríem de ballar més"
Fontdevila acaba el seu escrit animant a dansar a les places: "Quin estrany complex arrosseguem col·lectivament que ens fa renunciar a ballar a plaça? Sardanes, jotes o fandangos. Un ball pla. Tant se val. Ballar, encara que no tinguem l’elegància fruit de l’assaig, és una activitat fantàstica. Però ens costa… I doncs, hauríem de ballar més. I cantar. I riure. I a vegades deixar-nos de romanços…".

[Ramon Fontdevila. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

· Notícia relacionada:

"Caldrà trobar la complicitat per promocionar la sardana" (14/10/2010)

'La sardana és 'element d'interès nacional'' (05/10/2010)