JOAN PONS / 'EL PETIT DE CAL ERIL'
La crítica musical barcelonina comença a parlar del projecte musical del guissonenc Joan Pons, considerant-lo un dels aspirants a ser el grup revelació. El Petit de Cal Eril viu entre la Segarra i Barcelona, on el visitem. Tot i que la seua música és lluny de la sardana, sí que surt a la lletra de la cançó Caterineta per la Mercè del seu disc I les sargantanes al sol.
· Per què la Caterineta balla sardanes?
La lletra és d'una cançó popular. La nòvia d'un amic meu té una àvia que es diu Mercè. Ella la cantava i la van gravar un dia amb el mòbil i me la va deixar escoltar. Em va impressionar molt la lletra.
· És punyent.
Té un fons dramàtic molt bèstia. La nena va a ballar sardanes, el pare l'acaba matant i després a ell el pengen... Les cançons populars catalanes tenen cada lletra que fa por! Potser és la cançó més narrativa del disc, les altres no ho són tant.
· Per què la vau escollir?
La vaig escoltar a l'ascensor i em va impactar. No hi ha més explicació.
· N'hi ha més de temes populars.
Sí, s'ha donat així. Ton pare no té nas va sortir un dia que l'estava tocant amb la guitarra a casa i no recordava massa la lletra. Me la vaig inventar una mica i vaig trobar que canviant alguna cosa donava un sentit molt més trist a la cançó. L'Elefant va sortir amb els meus nebots, mentre estàvem jugant a casa.
· A què es deu la tria?
No és amb un ànim de col·leccionista de cançons ni de recuperar... és una cosa d'aprofitat total. I potser en algun disc no n'hi haurà cap i en un altre potser n'hi haurà vint-i-cinc.
· La temàtica de les vostres cançons, parlant de l'ambient rural, la fa més per a urbanites?
No ho sé. Però crec que molta gent de Guissona pot connectar moltíssim amb el que dic perquè s'hi pot sentir identificada. Hi ha coses que són molt d'allà. N'hi ha que ja m'han dit que faig “country de la Segarra”.
[Foto: Albert Font-Tarrés /
Joan Pons combina la seua feina de tècnic de so
amb pujar als escenaris
amb pujar als escenaris
