El flabiol no només es toca en una cobla. Té altres funcions lúdiques. No fa ni dues setmanes que Maó, a Menorca, va fer el sorteig per configurar la junta de caixers per a les Festes de Gràcia, comissió organitzadora en la qual hi ha la figura del 'fabioler'.
Aquest jove de 25 anys, estudiant de Belles Arts a la Universitat Miguel Hernández i membre dels geganters de Llucmaçanes, serà l'encarregat d'obrir les festes d'enguany i del 2012 al llom d'un ase i fent sonar el 'fabiol'.
Durant la 'Colcada' -cavalcada- anirà al cantó el caixer fadrí, que porta la bandera, i a darrere seu hi haurà els altres membres de la junta: el caixer batle, que presideix l'acte en nom de l'ajuntament; el caixer capellà, que representa l'església catòlica; el caixer pagès i el caixer casat. A més, de dos caixers més en representació dels nuclis de Llucmaçanes i Sant Climent i dos vocals.
"El fabioler no pot repetir mandat més de dos biennis consecutius", explica per a CREUANT el regidor d'Educació i Festes de Maó, Joan Carles Villalonga. "No hi ha una exigència d'unes habilitats concretes amb l'instrument, se li pressuposen a qui es presenta", aclareix.
Víctor Pons és a Altea, a la comarca de la Marina Baixa, estudiant però ja s'està preparant per a l'ocasió.
· Com se us va acudir de presentar-vos com a fabioler de les Festes de Gràcia de Maó?
Em va fer ganes de sortir a Llucmaçanes [nucli dependent de Maó d'on és ell] i vaig parlar amb la família i em van explicar un poquet com anava la cosa. I després vaig pensar 'ja que hi som, no me tocarà, així que m'apuntaré a Maó'. Si me toca serà una experiència nova i si no me toca no passa res. No m'esperava gens que me toques a jo, sa veritat.
· D'on us ve l'experiència com a fabioler?
D'aumon. [Riu] Deu fer quatre o cinc anys, un amic, en unes festes, em va dir: 'Mira, jo d'aquí uns quants anys vull fer de caixer de Llucmaçanes!'. I jo li vaig respondre: 'Si tu surts de caixer, jo sortiré de fabioler'. Era en broma però va quedar una idea, a l'aire. I poc a poc vaig anar pensant: 'Ai, no seria una cosa descabellada, m'agradaria veure ses festes des d'un altre punt de vista'. Però jo anava amb s'idea que sortiria per a Llucmaçanes i poca cosa més.
· On heu après l'instrument?
Me'l van regalar quan vaig fer 25 anys, al setembre, i des de llavors he començat a assajar.
· Quin model de fabiol és?
Està fet a Mallorca i és de llenya. Del constructor no me'n record. És com el que solen dur els fabiolers tampoc ho sé exacte.
· Fins a quantes melodies haurà de tocar per les festes?
N'hi ha tres fixes: es primer toc, es Ball des Còssil [o d'Escòcia] i, després, hi ha es d'Aigua-ros [moment en que es reparteix aigua-ros, una barreja d'origen musulmà feta d'aigua i perfum que és símbol d'hospitalitat]. N'hi ha qualcún més però s'afegeixen si el fabiol vol, no són els oficials, diguéssim.· Què suposa formar part de la junta de caixers?
És una gran responsabilitat perquè, vulguis o no, has de dirigir una de ses parts més important de ses festes. Tampoc no ho he viscut mai des d'aquest punt de vista, sa veritat! (riu), tampoc no te puc dir exactament com deu ser. Ni he tingut cap reunió amb sa junta ni res.
· Cavalcar, ho porteu bé?
És una cosa que he provat ja però he d'aprofundir un poquet més. Ara estic assajant amb el fabiol i a Setmana santa ja tinc idea de començar a muntar. És que clar, al no ser a Menorca, vulguis o no, me dificulta un poquet més. Però bé, amb el fabiol potser puc assajar una hora o dues al dia. Ja que ho faig, ho vull fer bé, no vull fer el paperot.
· No teniu cap professor?
No, no. Ho faig tot sol. Un dia antes de anar-me'n me van mostrar un poquet les quatre notes bàsiques i ja estar, a base de cada dia assajar, assajar, assajar... i escoltar, perquè me les vaig gravar. I a base d'escoltar i assajar, d'escoltar i assajar, he aconseguit agafar tot açò.
