divendres, 29 d’octubre del 2010

"Internet pot generar un espai de complicitat amb el públic potencial"

ANTONI CARNÉ / President de l'Ens de Comunicació Associativa

ALBERT FONT-TARRÉS
Fa quatre anys es presentava una confederació per guanyar visibilitat als mitjans de comunicació. L'Ens de Comunicació Associativa era fundat per la Federació de Cors de Clavé -d'on prové el propi Carné-, la Federació d'Ateneus de Catalunya, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català. Més tard s'hi van afegir entitats com la Federació Sardanista de Catalunya i d'altres fins sumar 22 membres. Des del Moviment Laic i Progressista fins als pessebristes o els pastorets, passant per les federacions de societats musicals, esbarts, geganters, bestiari, castellers, bastoners, trabucaires o la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana o la Fundació Paco Candel.
Aquest mes d'octubre, la confederació ha organitzat unes jornades de formació en comunicació per als actius de les associacions.
· Un dels ponents va ser Quim Rutllant, realitzador dels programes 'Mans' i 'Sarda.net' de Catalunya Ràdio i director de 'Via fora!' per a les televisions locals de la xarxa Comunicàlia. Va confessar al programa 'Fes ta festa': “sabeu quina sensació em va quedar? A mesura que avançaven les hores, semblava que els hi és igual, a les nostres entitats, que existeixin uns mitjans de caràcter local i comarcal”.
El que passa és que 'des de ciutat' no es coneix tant la premsa comarcal com els que som 'de comarques'. Per exemple, a les terres de Ponent hi té una forta presència. Depèn del diari, evidentment, i depèn de l'interlocutor. En un moment determinat es va parlar que l'important era conèixer una persona que t'obrís un camí en una relació normalitzada amb el mitjà. Penso que la premsa comarcal està molt oberta en recollir els plantejaments, només falta trobar el camí. I, realment, que el que vagis a oferir sigui adequat.
· Vau arribar a la conclusió que cal utilitzar les eines d'Internet i 2.0.
És importantíssim i cada vegada més. Des de l'Ens de Comunicació Associativa editem 'Tornaveu' cada quinze dies i entenem la importància d'Internet. Són elements que s'han d'anar incorporant. El que passa és que les activitats de l'associacionisme cultural català estan gestionades per persones d'una certa edat i aquesta és una de les mancances que tenim: el relleu generacional. En canvi, si que pot facilitar la incorporació de nous joves perquè treballin en aquestes eines i, que d'una manera indirecta, també treballin per a l'entitat. És evident que aquestes noves tecnologies s'han d'incorporar i emprar. Es va donar una hora i mitja de formació sobre aquest tema perquè entenem que són unes eines fonamentals per projectar i explicar el que estem fent, per fer que la gent vingui a les activitats que estem fent, perquè ens coneguin des de fora. També per generar aquell espai de complicitat entre el nostre públic possible i el que estem fent.
· També vau dir que no calia obsessionar-se per sortir a TV3 i al Telenotícies i que s'han d'utilitzar els programes especialitzats i les emissores locals. Tot i això, les entitats prefereixen arribar als mitjans generalistes de masses?
Evidentment però per arribar al barri, no fa falta passar per TV3. No fa falta. Crec que és un punt que vam superar en aquestes jornades. Això no vol dir que no puguem aspirar a tenir més presència, sobretot ara amb la creació del canal cultural de TV3, en un moment determinat. Crec que se'ls va treure la idea que si no arriben als mitjans de masses a nivell nacional, el que fan no té importància. No, no és així. Les coses tenen la importància que tenen, al nivell que tenen i, per això, és importantíssim la presència en els mitjans comarcals. Ho creiem bàsic. Per què molta gent té accés únicament a allò que parla de la seva comarca? Perquè, en definitiva, és el que té més proper i el que li interessa. Doncs, nosaltres hem d'entendre que moltes vegades hem d'anar a aquest públic. Si faig una trobada de gegants a Solsona, als de Mataró no els interessarà sinó és que hi ha una colla de Mataró. Nosaltres el que demanem és que si hi ha gegants de Mataró, es faci arribar als mitjans comarcals de Mataró que els seus gegants han estat a Solsona. Aquesta és la dimensió amb la qual hem de tractar la notícia i anar acostumant a la gent que no es tracta d'arribar a nivell nacional sinó al seu públic per naturalesa directa. I és en això en el que estem treballant.

[Foto: Ens de Comunicació Associativa]
 

dijous, 28 d’octubre del 2010

"Em sorprèn que no es tracti la sardana com el jazz o el flamenc"

JOSEP MARIA CASASÚS / Degà de la Facultat de Comunicació de la UPF
ALBERT FONT-TARRÉS / Barcelona
Ens rep al seu despatx de catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Hi sona Catalunya Música de fons. El membre número 151 de l'Institut d'Estudis Catalans se'ns presenta com un melòman. Una petja del seu pas per l'orfeonisme. L'estudi i la reflexió sobre la professió li han valgut premis com l'Avui d'articles periodístics (1979), el Xarxa (1980), el Carles Rahola d'assaig (1986), el Gaziel (1986) i el Josep Vallverdú d'assaig (1987). Qui ha estat cofundador i president de la Societat Catalana de Comunicació i de la 'Sociedad Española de Periodística' ens té preparades les còpies de dos documents: la seua classificació personal de corrents i compositors de sardanes, amb alguns dels seus temes clau, i una 'Sardanoteca'. “Amb 18 o 19 anys” feia crítica musical de sardanes per a la revista 'La tenora' del barri barceloní de les Corts. La secció es deia 'Sardanoteca'. Als seus 66 anys. I ens rep amb una classificació d'estils i compositors del gènere.
· Sou el 'culpable' que el Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària de la UPF hagi ofert un curs de sardanes.

Efectivament. No sé com em va arribar que una alumna nostra era dansaire de colla [Ona Estapé, de la barcelonina Maig], em vaig posar en contacte amb ella i li vaig dir: “escolta, per què no organitzem un curs?”. Ella es va engrescar i va tirar endavant la programació.
· Ni a la primavera ni ara ha tingut el mínim d'inscrits que demana el SACU. Es tornarà a oferir?
Intentarem que sí.
· Com ve aquesta afició per les sardanes?
Els meus pares eren sardanistes i la meua germana, també. Mai vaig ballar en cap colla. Sé ballar, comptar i repartir i intento fer un estil estàndard... però m'agrada molt la música. La música de sardana m'agrada molt. Crec que ha estat menystinguda, a vegades, pels mateixos sardanistes i pels mateixos músics de cobla. És cert que ara hi ha una generació d'instrumentistes de cobla que són molt divulgatius però això ha costat molt que hi hagués algú que parlés de la sardana com hi ha gent que parla del jazz o que parla del flamenc. Així com el flamenc i el jazz tenen crítics d'estil, d'escoles i de músics, la nostra, que és una música equivalent, popular; resulta que mai s'ha fet aquest tipus de literatura sobre les sardanes. I això ho trobo a faltar. I jo de jove vaig intentar fer-ho.
· A què es podria deure?
No ho sé. És una cosa estranya. No entenc perquè els programes de música de sardanes de ràdio i televisió, que és on es podria fer més aquest tipus de feina, no s'assemblen gens als programes dedicats al jazz o al flamenc. Allà veus que hi ha crítics que saben entusiasmar la gent a escoltar la música, perquè saben trobar l'adjectiu adequat per descriure una melodia, una sensació... Per què no es fa? Potser perquè no hi ha hagut plataformes. Potser cap emissora de ràdio s'ha atrevit a donar un espai dedicat a això o cap diari considera que cal. Es podria comentar un premi com 'La Sardana de l'Any' igual com es fa amb obres de teatre, de cinema o espectacles de circ, de varietats o de 'music hall'. Potser és culpa dels mateixos que podríem fer-ho, que no hem pressionat prou perquè es fes o perquè des del 'món sardanista' no s'ha fet una demanda per a aquest tipus d'espais. Em sorprèn que no hi hagi algú que parli de la sardana com es fa amb el jazz o el flamenc.
· Entrevistant Montserrat Juvanteny, qui va ser la responsable de sardanes del Diari de Girona, es queixava dels errors publicats per periodistes i afirmava que caldria que hi hagués una assignatura sobre cultura popular a les Facultats de Periodisme.
Sí, evidentment. Sí, sí. Jo he començat amb el curs de sardanes.
· Sí però la seua idea seria una assignatura dins del pla d'estudis, per donar eines per formar futurs periodistes i comunicadors de l'àmbit.
Sí. [Fa una pausa] Això tractarem...
· Hi ha la voluntat?
Hi ha la voluntat però falta que hi hagi interès per a això. Crec que els periodistes i els comunicadors hauríem de fer una estratègia comunicativa de la sardana. Estratègia cap a dins i estratègia cap enfora, amb diferents segments de públic.
· Falten gabinets de premsa?
És possible però jo crec més en fer un pla estratègic.
· Com seria?
Quins són els punts dèbils i quins són els punts forts? Tant de la sardana com a fenòmen i un altre de la seua comunicació. Fer un catàleg i establir: els punts dèbils, com els podem superar? I segmentar-los...
· Qui l'hauria de fer?
S'hauria de demanar una subvenció a la Generalitat, no?
· Ho haurien de fer els periodistes que ens hi dediquem o la Federació Sardanista de Cataluya, la Unió de Colles Sardanistes...?
Home, crec que ho han de portar tècnics de la comunicació...
· I la iniciativa?
Crec que els tècnics. Els periodistes que us hi dediqueu us hauríeu de fer una trobada per a veure si en fem un primer esquema. Crec que us haurieu d'organitzar. Potser el millor és que algú o alguns facin un primer document, explicant com hauria de ser el pla i assenyalant quins són els punts dèbils i els punts forts...

[Foto: Albert Font-Tarrés]

La sardana, a la Festa dels Súpers [Fotonotícia]


[Foto de l'acte. /
Amics de la Sardana d'Alguaire]

Notícia relacionada:
· 'A la una, a les dues, a les tres... Súper 3!' (15/10/2010)

Lleida acollirà la presentació de la Guia d'Aplecs 2011

L'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida acollirà el 5 de febrer la presentació de la Guia d'Aplecs de la Sardana de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra 2011.
El lleidatà Grup Sardanista Balàfia encapçalarà l'organització del recull fet per la Federació Sardanista de Catalunya amb el suport d'ens territorials com la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i la seua Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes.
L'espai es va concretar dilluns entre l'ens federatiu ponentí, l'entitat lleidatana i l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) de la Paeria.

[Portada del recull d'enguany]

· Crónica posterior:


Banyoles celebra la 'festa major de la sardana'

La Festa Major de Sant Martirià de Banyoles (Pla de l'Estany) es va convertir entre dissabte i dilluns en la 'festa major de la sardana i la cobla'. Amb activitats com les 'Competències' de 'cobles joves' i de 'cobles grans', a més de ballades, concerts o un curs de tenora per a persones no iniciades a càrrec d'Àlex Vila, intèrpret de la cobla Bisbal Jove. Hi van participar les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Selvatana, Baix Empordà, Mil·lenària, Nova Germanor i Bisbal Jove.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi clouran el 'Bandautors al Palau'

El cicle és un "retrat de l'actual escena musical catalana"
El cantautor Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona oferiran conjuntament l'últim concert del 'BandAutors al Palau'. Serà el 15 d'abril de 2011 a la sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana.
El cicle, organitzat per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, compta amb les actuacions de Sanjosex (15 d'octubre), Els Pets + Ivette Nadal (16 de novembre), Miquel Gil + Pep Gimeno 'Botifarra' (21 de gener), Els Amics de les Arts (7 de febrer) i Mishima (6 de març).
El fotoperiodista especialitzat en concerts Xavier Mercadé afirma que el 'BandAutors' és "un retrat de l’actual escena musical catalana que viu un context de gran efervescència artística".

[Roger Mas /
Foto: Albert Font-Tarrés]


Peces relacionades:
· Roger Mas 'fa l'ullet' a la sardana al seu nou disc (06/04/2010)
· Entrevista a Roger Mas: "Quan sento la tenora, penso que fa bon temps" (26/05/2010)

El compositor Tonet Puig, en un llibre

El referent anarquista de l'Escala va compaginar la seua feina de barber amb la composició de 300 sardanes
L'exsenador i exalcalde de l'Escala Rafel Bruguera ha publicat el llibre 'Antoni Puig 'Tonet'. Barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala' (CCG Edicions), dedicat a qui, a més, va escriure més de tres-centes sardanes, segons afirma l'autor.
Bruguera, que defineix Puig com el "prototip d'anarquista intel·lectual", explica una trobada entre el compositor i Francesc Macià: L'expresident de la Generalitat de Catalunya va interessar-se per la seua faceta d'autor de sardanes i Puig va respondre-li immediatament: “Escric sardanes perquè estimo la meva terra i el seu folklore, però jo no sóc ‘catalanista’ i molt menys nacionalista; jo sóc internacionalista”.
Un altre anarquista escalenc conegut és el també barber i compositor de sardanes Josep Vicens, conegut com l'Avi Xaxu.


· Entrevista de Sies.tv a Rafel Bruguera sobre Tonet Puig:


· Article de Miquel-Dídac Piñero
· Article, article, article i article al bloc 'Scala Hanníbalis', de Lluís Colomeda

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Homenatgen Companys i els voluntaris dels Fets de Prats de Molló

Programen sardanes per honorar el president afusellat fa 70 anys i la revolta independentista de 1926
Dos trobades amb la participació de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) recorden, amb sardanes, les figures polítiques dels expresidents de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Francesc Macià.
Diumenge es farà un record per Macià i els voluntaris protagonistes dels Fets de Prat de Molló. Per a diumenge passat es va programar un homenatge al president Companys, del qual es va commemorar els 70 anys del seu afusellament per part de la dictadura divendres passat.

"Representava l'inici d'una generació de dones compositores"

La Federació Sardanista de Catalunya considera que Dolors Viladrich ara una de les "pioneres" de la "paritat creativa"
La mort de la compositora de sardanes Dolors Viladrich ha commocionat els aficionats. La Federació Sardanista de Catalunya afirma que "era una de les compositores més conegudes dins del món de la sardana i representava l’inici de tota una generació de dones compositores que s’han anat fent lloc de mica en mica en el terreny de la composició de la música per a cobla", tot i que ja hi havia hagut altres dones que havien fet les seues incursions en la composició de la sardana amb anterioritat.
L'ens federatiu considera, en una nota de premsa distribuïda avui, que "acostumats a sentir noms d’homes com a autors, la paritat creativa s’ha anat desenvolupant durant les darreres dècades i la Dolors n’era una de les pioneres".
L'Agrupació Sardanista Avi Xaxu de l'Escala i la comissió de l'Escala, Ciutat Pubilla de la Sardana, organitzadores de l'Aplec de l'Escala, ha fet pública la seua mostra de condol.
Viladrich, de 73 anys, va morir diumenge després d'ingressar a l'Hospital Josep Trueta de Girona per un atac de cor mentre participava al 35è Aplec de la Sardana de l'Escala.
El seu funeral serà demà, dimarts, a les 10 del matí al temple catòlic de la Sagrada Família de Manresa.

[Dolors Viladrich. /
Foto: Josep Renalias]


Notícia relacionada:
· Es mor la compositora Dolors Viladrich (17/10/2010)

El relleu [Fotonotícia]

Ferran Miàs i Josep Gispert junts per poc temps
Els tenoristes Ferran Miàs (esquerra) i Josep Gispert (dreta) van protagonitzar a l'Aplec de la Sardana de Súria una imatge que podria ser irrepetible: alumne i mestre tocant junts en una audició pública. Això, just un mes i un dia que trascendís que Miàs, fins ara a la Cobla Jovenívola de Sabadell, ocuparà el lloc de Gispert a La Principal de la Bisbal a partir del febrer de 2011.
A l'Aplec de Súria, que va tenir lloc el diumenge 10, també hi van tocar les cobles Ciutat de Cornellà i Súria.

 [Foto: Anna Ballesteros]

Més informació:
· El tenorista de La Principal de la Bisbal Josep Gispert es jubila (09/09/2010)
· Gispert: "Ara el jovent puja molt ben preparat" (09/09/2010)

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Es mor la compositora Dolors Viladrich

La compositora manresana Dolors Viladrich i Pascual ha mort avui a Girona. El seu funeral serà dimarts a les 10 del matí al temple catòlic de la Sagrada Família de Manresa. Viladrich ha mort als 73 anys, just quatre setmanes abans del seu aniversari. La sala de vetlla, al tanatori del carrer del Bruc de la capital del Bages, obrirà dilluns a les 2 del migdia.
No s'han fet esperar les mostres de condol per una de les autores de sardanes més estimades a plaça: entitats com ara Amics de la Sardana Terranostra de Girona, el lleidatà Grup Sardanista Balàfia o la Cobla Jovenívola de Sabadell s'han unit públicament a la pèrdua. El conjunt instrumental del Vallès Occidental, que ha publicat  un escrit al seu bloc, va estrenar, el 2001, la primera sardana de Viladrich: 'Un sentiment', en record al seu fill Carles.
Un dels èxits de la compositora és la sardana 'Penya blaugrana de Manresa' (2007), que conté fragments musicals del Cant del Barça i que ha estat molt ben rebuda pels aficionats.


· Biografia de Dolors Viladrich (Viquipèdia)
· Llistat de sardanes de Dolors Viladrich (Boig per la Sardana)

[Dolors Viladrich. /
Foto: Josep Renalias]

"Em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat"

Un dirigent de la Generalitat es planteja si la declaració sobre la sardana podria ser "un altre pas envers l’encotillament de la dansa"
El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya, Ramon Fontdevila, assegura que "em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat" o "una cursa inacable d’elements de patrimoni immaterial a la recerca de prestigi o exclusivitat". Al mateix temps que es qüestiona "si en el cas que ens ocupa, [serà] un altre pas envers l’encotillament de la dansa -de qualsevol dansa- al país". Aquestes reflexions les plasma en un escrit titulat '… i ara la Sardana (hauríem de ballar més)', al seu bloc instituciona.
"No hi ha cap llei que ens permeti declarar danses 'nacionals de Catalunya'"
El màxim responsable del govern del Principat en els afers relacionats amb la cultura popular, explica que "més enllà de la formalitat aconseguida" amb la declaració per part de l'executiu de la sardana com a 'element d'interès nacional', "queda el rau-rau entre els impulsors de la campanya que voldrien que la sardana fos, ras i curt, 'dansa nacional de Catalunya'", en referència a la campanya endegada per la Federació Sardanista de Catalunya juntament amb altres ens federatius territorials i entitats de l'àmbit. Fontdevila assegura que "ara mateix, no pot ser" ja que "no hi ha cap llei que ens permeti declarar danses, músiques o -passeu-me l’exemple- plats de cuina 'nacionals de Catalunya'".
"La futura reforma de la Llei del Patrimoni ho hauria de permetre", afirma el director del CPCPTC al mateix temps que reconeix que "em neguiteja que tot plegat no quedi en un altre títol, pura formalitat" com a part d'una "cursa inacable d’elements de patrimoni immaterial a la recerca de prestigi o exclusivitat. O, pitjor encara, en el cas que ens ocupa, un altre pas envers l’encotillament de la dansa -de qualsevol dansa- al país".
"Hauríem de ballar més"
Fontdevila acaba el seu escrit animant a dansar a les places: "Quin estrany complex arrosseguem col·lectivament que ens fa renunciar a ballar a plaça? Sardanes, jotes o fandangos. Un ball pla. Tant se val. Ballar, encara que no tinguem l’elegància fruit de l’assaig, és una activitat fantàstica. Però ens costa… I doncs, hauríem de ballar més. I cantar. I riure. I a vegades deixar-nos de romanços…".

[Ramon Fontdevila. /
Foto: Albert Font-Tarrés]


· Notícia relacionada:

divendres, 15 d’octubre del 2010

'A la una, a les dues, a les tres... Súper 3!'

Tretze colles alevines i infantils ensenyaran la sardana a la Festa dels Súpers
Uns 160 nens i nenes de 13 colles alevins i infantils participaran, diumenge 24, a la Festa dels Súpers, a Barcelona, per mostrar i ensenyar a d'altres joves de la seua edat al so de les sardanes de pel·lícules de la Cobla Contemporània. L'esdeveniment és organitzat pel Canal Súper 3 de Televisió de Catalunya.
L'escenari central de l'Estadi Olímpic Lluís Companys rebrà l'actuació de sardanes a dos quarts de tres de la tarda i, de quatre a cinc, hi haurà una exhibició i un taller de sardanes davant del Palau Sant Jordi.
Hi participaran membres de les colles 18 de juny de la Passió (Esparreguera), dels Amics de la Sardana d'Alguaire, d'Amunt i Crits (Terrassa), les figuerenques Belluguets i Mediterrània Jove, Petits Bell Esplai (Valls), les barcelonines Amical, Petits Laietats i Xamosa, les vigatanes Arquiris i Trèvol, Terrabastall (Sant Vicenç dels Horts) i Montgrí Mini (Torroella de Montgrí).
La coordinació de l'actuació a l'esdeveniment va a càrrec de la Unió de Colles Sardanistes (UCS) i de Colles Sardanistes de Barcelona Ciutat.

Compte enrere per al 'concurs-espectacle'

Igualada es prepara per a la final de punts lliures, que tindrà 19 colles

El Campionat de Catalunya de la modalitat de punts lliures, a concurs únic, comptarà, la nit del 27 de novembre, amb dinou colles, de les quals 8 seran de la categoria gran. La categoria alevina guanya a Igualada dos inscrites respecte el 2009 mentre que la infantil i la juvenil en guanyen una cadascuna i la veterana es manté. La modalitat de punts lliures es basa en fer passos diferents als habituals de la sardana, seguint el ritme i l'estructura de la música.
Complex de màxim nivell
La competició tindrà lloc al Complex Esportiu Les Comes, espai que acull partits de màxim nivell de l'hoquei patins com ara l'OK Lliga o la Copa CERS. El poliesportiu és la 'casa' de l'Igualada Hoquei Club, equip que demà s'enfrontarà contra el Barça en la tercera jornada de la lliga estatal espanyola.
El 27 de novembre, s'obriran els accessos per al públic un quart d'hora abans de començar el concurs-espectacle. És a dir, a tres quarts de deu de la nit.
Aposta per la música en directe
A diferència d'edicions anteriors, l'edició d'enguany comptarà amb la música en directe de la Bellpuig Cobla. L'organització ha avisat a les colles que "és possible que hi hagi variacions de compàs respecte al que s'ha assajat", amb els arxius sonors faciliats per la Unió de Colles Sardanistes (UCS) i l'Agrupació Sardanista d'Igualada.

'Concurs-espectacle' 
L'organització es refereix al Campionat de Catalunya de la modalitat de punts lliures com un concurs-espectacle per la vistositat de l'esdeveniment. Per facilitar la varietat, la normativa de la competició ha inclòs la possibilitat d'alterar la durada de dos compassos als curts i quatre als llargs "en benefici d'una millor coreografia i una més fidel adaptació a l'estructura musical de la sardana".
Els dansaires també es podran deixar anar de les mans: fins al segon canvi per fer una coreografia inicial i a l'últim canvi de la tercera tirada de llargs per poder fer una coreografia final. També durant 4 compassos per cada tirada de curts i 8 per cda tirada de llargs, de manera alternada o consecutiva.
Les sardanes seran de 5 tirades (2 curts, 2 llargs i un contrapunt). L'organització ha marcat que caldrà un mínim de 4 punts variats en els curts i 6 en els llargs. La classificació final la determinaran un mínim de 5 jurats, que puntuaran cada sardana.
Quatre colles més que el 2009 
En la categoria absoluta hi participaran per segon any consecutiu dos rotllanes ponentines: Dolç Infern (Lleida) i Estol-Espígol (Agramunt), que se les hauran amb Iris-Catalunya Nord, Tarragona Dansa, la sabadellenca Mirant al Cel i les barcelonines Maig, Mare Nostrum i Violetes del Bosc.
A més de la barcelonina Xamosa, en alevins s'hi han inscrit l'esparreguerina '18 de juny a la Passió' i la sabadellenca Trapelles, que la temporada passada va competir-hi en juvenils. En infantils, competiran les colles Ceret, Esqueix (Sabadell) i Montgrí 2000 (Torroella).
En veterans, la disputa pel primer lloc serà entre Aires Gironins i l'esparreguerina Roques Blaves de la Passió.
Totes elles tenen la possibilitat de sortir a la pista amb un ball de presentació muntat per la pròpia colla i que no necessàriament ha de tenir res a veure amb la sardana. Això sí, amb un temps límit de 2 minuts.

ACTUALITZACIÓ (20/11/2010):L'organització a confirmat a CREUANT que hi ha un canvi entre les colles participants. L'alevina '18 de juny a la Passió', d'Esparreguera, s'ha donat de baixa i al seu lloc hi participarà 'Saltirons', de Vilanova de Bellpuig.

[Estol-Espígol durant l'edició de l'any passat a Platja d'Aro. /
Foto: Albert Font-Tarrés] 

dijous, 14 d’octubre del 2010

"Caldrà trobar la complicitat per promocionar la sardana"

La declaració de la Generalitat de la sardana com a 'element d'interès nacional'

El consell de govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat que la sardana sigui “element festiu patrimonial d'interès nacional”. El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila, ha assegurat que caldrà trobar les mesures de promoció amb la “complicitat” de la societat.
La nota de premsa que el govern va enviar el 5 d'octubre assegurava que en la “declaració es descriu la coreografia i la música d'aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació de la cultura tradicional catalana d'especial arrelament i rellevància”. L'acord de govern, al qual ha tingut accés CREUANT, no hi consta cap apartat dedicat a la “preservació i promoció”. Consultat per la qüestió, Fontdevila ha afirmat a aquesta secció que “caldrà trobar-les en la complicitat que hi pugui haver entre el teixit associatiu del país, les institucionsa com ara aquest mateix CPCPTC i, encara, els mateixos mitjans de comunicació”.
“És una manifestació cívica canviant”
La declaració del govern recull, en un annex, que “la sardana és una dansa popular catalana, fruit de l'evolució experimentada per antigues danses populars que va assolir la seua estructura actual a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l'embranzida del corrent culturalitzador de la Renaixença”. També explica com s'estén a principis del segle XX des de l'Empordà i les comarques del nord “cap a la resta de Catalunya”, encara que matisa que “no amb la mateixa intensitat a tot el territori”.
La proposta aportada des del CPCPTC i aprovada per l'executiu assegura que és “una manifestació cívica i un fet social i cultural de participació comunitària i de caràcter evolutiu i canviant paral·lel als canvis socials que ha anat experimentant la societat catalana”.
El govern reconeix que “en determinats moments ha esdevingut també un símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya”.
Els punts lliures són sardana?
La modalitat de punts lliures exportada de les colles de competició i cada cop més present en rotllanes d'amics a plaça podria considerar-se fora de la declaració. L'acord considera que la sardana “es caracteritza per ser una dansa que es balla en cercle, amb un nombre indeterminat de balladors d'ambdós sexes encarats vers l'interior del cercle el qual fan oscil·lar a dreta i esquerra alternativament, agafats de les mans, les quals resten baixes en els curts i alçades en els llargs”.
Això treuria els punts lliures, en què els dansaires de la rotllana ballen amb passos inventats però tots alhora i seguint el ritme de la música.
Dansa però no gènere musical
L'acord de la Generalitat considera la sardana com una dansa, excloent-la com un gènere musical. Tot i així, reconeix que "es balla no al so d'una tonada tradicional i única, sinó al so d'una composició musical subjecta a uns certs límits d'extensió, que podríem determinar d'una manera aproximada entre 20 i 40 compassos a la primera part anomenada 'curts', i entre 60 i 90 compassos a la segona part denominada 'llargs'”. I afegeix que respon a “una determinada estructura mètrica, principalment binària, la qual es desenvolupa en un moviment vorejat a la xifra 112 del metrònom".
No hi ha sardana fora de la cobla?
Algunes obres de compositors de sardanes tan coneguts com Joaquim Serra, Eduard Toldrà, Josep Maria Ruera, Antoni Català, Fèlix Martínez i Comín, Vicenç Bou o Honorat Vilamanyà, per exemple, podrien estar fora de la declaració de la sardana, per haver estat escrites per a instruments com el violí, el piano, el clarinet, la veu o el saxo.
L'acord afirma que “la formació instrumental que acompanya aquesta dansa s'anomena 'cobla' i està formada per un conjunt d'onze instrumentistes: dues tenores, dos tibles, un flabiol i tamborí, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix". Aquest concepte de cobla restrictiu també exclouria la formació que portava Pep Ventura, considerat un dels 'pares' del conjunt, ja que també havia tocat amb altres instruments. Així mateix, la Cobla Marinada ha estat de les pioneres en tocar substituir una de les dues tenores per un saxo.
Tampoc es considerarien sardanes, per aquest redactat, iniciatives com la 'sardanova' de Santi Arisa, la 'transardana' de Marcel Casellas o algunes obres d'autors com Pascal Comelade.
Declaració promesa fa un any i cinc mesos
Després d'una campanya de la Federació Sardanista de Catalunya perquè el Parlament aprovés la sardana com a “dansa nacional de Catalunya” que va aconseguir el suport d'uns 200 ajuntaments, el govern va anunciar el 5 de maig de 2009 que engegaria un procés per tal que fos una declaració de l'executiu i no dels diputats.
En aquell moment, el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, va manifestar a SARDANEJANT que "el que ens importa és que la declaració hi sigui, és igual si és del Parlament o del Govern".
Fa un any i mig el director del CPCPTC, Ramon Fontdevila, va alertar a SARDANEJANT que "això no és fa d’avui per demà", en referència als tràmits.
Reclamació presentada durant el tràmit de l'Estatut
Aprofitant la gestació de l'Estatut de Catalunya del 2006, la Federació Sardanista de Catalunya -juntament amb altres entitats- va demanar que s'hi inclogués la sardana com a "dansa nacional" en l'apartat dedicat als símbols. No va tirar endavant, motiu pel qual va encapçalar una campanya perquè els ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials aprovessin mocions a favor.
La declaració ha estat la principal preocupació de l'ens federatiu en els darrers anys.

[Els punts lliures serien fora de la declaració, segons el redactat aprovat. /
Foto: Albert Font-Tarrés]

ACTUALITZACIÓ
"Recullo els matisos", ha afirmat a CREUANT el director del CPCPTC. Ramon Fontdevila també ha matisat que "està clar que les normes legals acostumen a tenir conflictes amb la realitat, sempre més complexa que la que la llei descriu".


· Notícia relacionada:
'La sardana és 'element d'interès nacional'' (05/10/2010)

Estrenen una 'missa funky' per a cobla

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, diumenge passat, va tocar per primer cop la composició 'Missa funky en fu menor', del compositor Marc Timón. L'obra -escrita per a cobla, teclats, baix, bateria, veus i joguines- va ser la protagonista de la inauguració del tercer cicle de música per a cobla de l'Auditori de Barcelona, una coproducció de la sala amb la formació barcelonina.
El proper concert del cicle, el Memorial Joaquim Serra, serà 6 de novembre, durant el qual s'estrenaran obres de Victor Cordero i Jesús Ventura.


· Video de Barcelona Televisió:

www.btvnoticies.cat

dissabte, 9 d’octubre del 2010

“Hagués pogut fer molta més feina, si haguessin volgut”

MONTSERRAT JUVANTENY / Exresponsable de sardanes del Diari de Girona


ALBERT FONT-TARRÉS / Girona
Ha fet que el Diari de Girona hagi estat una de les referències de la informació sobre la sardana i la música per a cobla. Ha informat setmanalment sobre l'àmbit durant quinze anys. Sense tenir formació en Periodisme, ha aconseguit aixecar exclusives i publicar primícies. Ho ha fet bevent d'una experiència que la va portar a ser la cap d'informatius de Televisió del Ripollès. També va explicar la sardana i la cobla en un programa a Onda Rambla, 'La Principal de la Rambla'.
La seua tasca li ha valgut guardons com el Premi Dia de la Sardana als mitjans de comunicació 1997, de l'Obra del Ballet Popular, o el reconeixement de la Unió de Colles Sardanistes el 2000. El mateix anys, va rebre el Floricel-Rosa d'Or d'Anglès, “el que m'ha fet més il·lusió de tots”, reconeix.
“No tothom pot ser de Ripoll”, diu orgullosa tot i viure, des de fa uns anys, a Girona. De fet, el seu testament marca que el seu arxiu fotogràfic i d'altres documents siguin per a l'Arxiu Comarcal del Ripollès.
La seua tasca al Diari de Girona ha arribat al seu punt i final. Ens obre de bat a bat la porta de casa seua.
· Un cop vau escriure “ja tindré molta sort si, fins arribar a la meva jubilació, puc seguir parlant de sardanes al Diari de Girona”. En aquella ocasió, ho deieu perquè considereu que la sardana va minvant però ara ha agafat un altre sentit.
Matisem: no és que no hagi pogut sinó que no he volgut. Ha arribat un moment en què estic 'supercremada'. No és una 'rabieta' de l'estil: “avui m'han posat un disbarat i ho engego tot a pastar fang” sinó que ja portava molts mesos pensant-m'ho. Eren massa coses. Va arribar un moment en què vaig dir: “prou de signar coses que jo no he escrit”.
Estic de baixa per motius de salut i en els últims mesos anava fent la pàgina des de casa però jo no ho posava sobre maqueta. Si qui ho fa no coneix el tema i s'ha d'encabir tot un material en un espai concret, s'ha de retallar i entenc que es pugui produir algun error però si et fixes una mica amb el que llegeixes... es pot fer la feina mitjanament bé. I m'he estat queixant d'això.
· Al juny ens va arribar que deixàveu la pàgina per una suposada jubilació que vós mateix ens vau negar. Ara hem parlat amb el director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, per saber la seua versió: “va plegar per motius personals, va ser una decisió seua i no del diari”. I afegeix que respecta “les decisions dels col·laboradors”. També explica que “vam estar un període sense pàgina de sardanes fins que vam trobar en Robert Roqué disposat a fer-ho”.
Clar, és que no pot dir res més. Però quan jo he reivindicat que s'havia de controlar una mica més qui maquetava la pàgina de les sardanes i que s'havia de vigilar una mica més, han sentit tocar campanes. De disculpes, moltes. Una de les errades més cèlebres és la de quan l'Escala s'havia de declarar Ciutat Pubilla de la Sardana: jo envio un titular que deia “Carme Callol, Josep Tero i Vicky Peña, missatgers a l'Escala”.
· I va sortir 'Missatge de l'Avi Xaxu i Carme Callol amb Josep Tero'.
Per favor! Que l'Avi Xaxu va morir el 1956. Hi ha dues maneres de treballar: vas a fer una feina perquè cobres un sou i treballes el mínim imprescindible per la feina que t'han encarregat o fer una cosa que sents molt, que portes dins, i de la qual en gaudeixes. Quan es fa des d'aquesta segona perspectiva, es fa des de la màxima serietat, no regateges esforços, busques treure coses que no ha tret ningú... i em consta que a Diari de Girona s'hi han tret moltes primícies que, fins i tot, ha recollit l'Infosardana [el butlletí de la Federació Sardanista de Catalunya].
· I tant.
I altres mitjans, com ara emissores petites de per aquí els voltants de Girona que...
· I no sempre citant l'autoria.
Exacte. Perquè n'hi ha que t'ho llegeixen textualment. D'altres tenen la decència de dir: “segons escriu Montserrat Juvanteny al Diari de Girona” o “segons publica Diari de Girona”...
· Quin és el problema que heu tingut amb el diari?
Les persones que treballen al diari no tenen ni punyetera idea del món de la sardana. No saben distingir entre una cobla i una orquestra, no saben què és una tenora i què és una trompeta, no saben si estan tocant amb un contrabaix de simfònica o amb un de cobla... Es publiquen tantes bestieses! Mentre a les facultats de Periodisme no hi hagi una assignatura en què s'ensenyi un mínim de nocions de la cultura popular, hi hauran disbarats.
El que no vull és arribar cada divendres amb l'ai al cor pensant “quina me n'hauran fet aquesta setmana”. Si tinc ganes d'escriure, tinc moltes possibilitats perquè m'ho han ofert diverses persones. Ja faré coses quan em vingui de gust.

· El diari no ha buscat una solució?

Diguem que n'hem parlat més o menys però si han acomodat molt i jo no he tingut les garanties que jo demanava.
· Però de tots aquests anys us haureu quedat amb alguna cosa positiva.
Home! Amb moltes coses positives. Em quedo amb que he après molta informàtica. Només sabia fer anar un ordinador a nivell d'usuari. Amb premsa, he treballat amb Mac i amb Quark. He hagut d'aprendre a maquetat, a escanejar negatius de fotografies, entrar fotografies digitals, documentar-les... També he fet moltíssims contactes, he tingut l'oportunitat de conèixer molta gent, d'entrevistar-la, de parlar-hi, de fer moltes amistats... Això és molt positiu. M'han dedicat un piló de sardanes. Les he de comptar però em sembla que són catorze o quinze. M'han donat premis, he pogut gaudir de molts actes, m'han convidat a molts llocs...
· La valoració final és positiva?
La valoració és positiva però queda el mal gust de boca que hagués pogut fer una tasca molt més llarga, fins i tot, una vegada jubilada. Hagués pogut continuar escrivint a Diari de Girona si ells ho haguessin volgut així i hagués trobat més ganes per fer la feina ben feta.
· Com vau començar fa quinze anys?
Va començar per casualitat. Feia la corresponsalia del Ripollès per al Diari de Girona. Va arribar el dia de l'Aplec de [la sardana] de Ripoll i vaig demanar al director de llavors, en Narcís Planes, si em deixaria més espai per tractar de l'Aplec. I van anar venint un seguit d'actes sardanistes que els vaig fer igual. No hi va haver un moment en què em van dir “a partir d'ara et queda adjudicada aquesta pàgina” sinó que jo anava enviant coses i les anaven publicant.
El Diari de Girona, a la secció de 'Fets i Gent', ja tractava més o menys temes sardanistes però d'una manera lleugera perquè ho feien uns periodistes que tampoc tenien coneixements necessaris com per fer-ho gaire més aprofundit.
Llavors, compartíem pàgina amb la Francina Boris, l'entranyable Francina Boris, que ara ja està molt gran.
· La primera dona que va parlar a la ràdio en català.
Exacte. Ella tenia un espai d'opinió i jo la resta de la pàgina i, en un moment donat, ella va deixar de col·laborar amb el diari i se'm va adjudicar tota la pàgina. Aquests últims anys, al Diari de Girona hi compartia dos feines: estava a la recepció i la pàgina del diari. Això vol dir que jo treballava de dilluns a dissabte i el diumenge agafava el meu marit o el meu fill i anava a les ciutats pubilles, als concerts, als aplecs... Significava treballar els set dies. Si no ho portes a dins, si no ho sents, no ho fas. Alguna vegada els meus fill m'havien dit “deixa'ns una fotografia grossa perquè així veurem quina cara fas”. I el meu marit ha hagut de tenir molta paciència.
He gaudit molt fent-ho.
· “Dient les coses de la única manera que les ser dir: clares i catalanes”.
Clar, clares i catalanes.
· Sou persona de caràcter?
Sí...! Quan m'emprenyo vaig amb ganivet de punta. Hi ha una cosa que no l'he aconseguit pair mai: la injustícia. Potser perquè vaig tenir una mestra, la Mercè Català, que era una persona avançada al seu temps. A ella li dec que em va fer descobrir un piló de coses: la poesia -sóc una enamorada d'en Josep Maria de Segarra-, el teatre -em va portar a fer teatre a una agrupació de Ripoll... Aquesta dona sempre ens deia “la veritat us farà lliures”. I potser perquè m'ho van inculcar tant, que quan una cosa em fa mal l'he de dir.
· En els darrers quinze anys, heu vist cap evolució en l'organització d'actes sardanistes?
No. S'han posat concursos de colles improvisades, es fan arrossades... però es pràcticament el mateix. Recordo una vegada que l'Antoni Mas, president del Sindicat de Músics, em va dir que fa anys havia fet una proposta a la Federació Sardanista de portar la sardana a la Devesa de Girona amb una cobla juvenil, vestida de manera informal i donar-li un altre caire. Quan encara no hi havia en Bartomeu Duran de president. I li van respondre que no, que això era assassinar...
En la sardana, com a tot arreu, hi ha massa interessos creats, massa gent que seu a la poltrona, massa gent que tanca el cercle... Tot i que estem dient que la sardana és un cercle obert on hi cap tothom... Mentre hi hagi aquests problemes no podem anar bé de cap manera.
En la sardana, com a tot arreu, hi ha massa interessos creats, massa gent que seu a la poltrona, massa gent que tanca el cercle... Tot i que estem dient que la sardana és un cercle obert on hi cap tothom... Mentre hi hagi aquests problemes no podem anar bé de cap manera.

· En l'època de Joan Vidal i Gayolà?

Preferiria no dir noms. Li deien que això era assassinar la sardana. I si no comencem així... Mira, vaig estar mirant els actes institucionals de la Diada amb la Mare Nostrum fent punts lliures amb la 'Sardana flamenca'. Ho vaig trobar xulíssim. Doncs, l'altre dia vaig sentir a la senyora Marta Ferrussola [muller de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol] a Catalunya Ràdio censurant l'actuació, que allò era fer malbé la sardana. Era una barbaritat per a ella. Si no hem d'evolucionar, quedem-nos escrivint amb el llapis...

· Trobeu que hi ha molt 'paraula de...'?

N'hi ha massa que pontifiquen. Quan parlant de la Cobla Contemporània vaig dir “fan de la sardana una festa”, em vaig trobar amb persones que em deien “però aquests el que fan són bestieses!”, amb els punts lliures, per exemple. Si fem com amb els burros que els posen... Sempre he posat un exemple, i l'he posat en diferents aspectes de la meua vida: quan anava a l'escola, primer em van donar un llapis, després un tinter i una ploma, després un bolígraf, les plomes estilogràfiques, les màquines d'escriure i ara, darrerament, un ordinador. Si m'hagués entestat a continuar escrivint amb el llapis com em van ensenyar la primera vegada, no hauríem evolucionat. Amb la sardana, i amb tot!, s'ha d'evolucionar.


[Foto: Albert Font-Tarrés]
 

La Bellpuig Cobla, a la final de punts lliures

La Bellpuig Cobla participarà a la final del Campionat de Catalunya de la modalitat de punts lliures que tindrà lloc a Igualada el 27 de novembre, tal com han afirmat a CREUANT fonts de l’organització.
Queda per concretar quin serà el seu paper atès que en edicions anteriors la música de les sardanes del concurs s'escoltava a partir d'enregistraments.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

La sardana és 'element d'interès nacional'

El govern de la Generalitat tanca la seua legislatura amb una declaració promesa fa un any i cinc mesos

El consell de govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat dimarts la sardana com a "element festiu patrimonial d'interès nacional". Entra, així, al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Això arriba just el dia en què fa un any i cinc mesos en què el mateix executiu va anunciar que estudiaria la via jurídica per tal de declarar la sardana com a dansa nacional.

El govern "ha definit les característiques i els elements que li són propis"
La declaració aprovada avui ha "definit les característiques i els elements que li són propis" i "es descriu la coreografia i la música d’aquesta dansa, per tal de preservar-la i promocionar-la com a manifestació de la cultura tradicional catalana d’especial arrelament i rellevància", segons fonts oficials del govern. Però no ha trascedit el text pactat pel tripartit.
El govern assegura que "la sardana és una dansa popular catalana, fruit de l’evolució experimentada per antigues danses populars, que va assolir la seva estructura actual a meitat del segle XIX, coincidint amb l’impuls culturitzador de la Renaixença". I afegeix que "des d’aleshores, s’ha anat consolidant com a manifestació cívica i cultural de participació comunitària". L'executiu considera que "en determinats moments ha esdevingut també un símbol de catalanitat dins i fora de Catalunya".

Reclamació presentada durant el tràmit de l'Estatut
Aprofitant la gestació de l'Estatut de Catalunya del 2006, la Federació Sardanista de Catalunya -juntament amb altres entitats sardanistes- va demanar que s'hi inclogués la sardana com a "dansa nacional" en l'apartat dedicat als símbols. No va tirar endavant. Com a alternativa, l'ens federatiu va encapçalar, amb el suport d'agrupacions locals, una campanya perquè els ajuntaments aprovessin mocions en favor a una declaració per part del Parlament.
El 5 de maig de 2009, havent recollit unes 200 mocions; el consell de govern va anunciar que engegaria un procés per tal que la sardana fos declarada com a 'dansa nacional' per part de l'executiu, i no del Parlament. En aquell moment, el president de la Federació Sardanista de Catalunya, Bartomeu Duran, va manifestar a CREUANT que "el que ens importa és que la declaració hi sigui, és igual si és del Parlament o del Govern".

"Això no es fa d'avui per demà"
Després de l'acord del 5 de maig de 2009, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), Ramon Fontdevila, va alertar a CREUANT que "això no és fa d’avui per demà", en referència als tràmits. "Serà una feina més dels serveis jurí- dics que durarà els pròxims mesos", va dir llavors.
Finalment, ha tardat un any i cinc mesos, tot i que durant aquest període Fontdevila ha anunciat en diverses ocasions que l'acord final era "proper".

[Imatge 1: Consell de govern de dimarts. Foto: Jordi Bedmar
Imatge 2: Moment d'una ballada. Foto: Albert Font-Tarrés]

CREUANT, seleccionat per a una xarxa de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha seleccionat CREUANT per ser un dels primers a formar part de la xarxa de blocs del portal Culturcat.
CREUANT ha optat per acceptar-ho en la mesura que pugui oferir un millor servei als lector i quedi assegurada la independència del projecte periodístic. Aquesta col·laboració no contempla cap retribució econòmica.

Notícia relacionada:
· El portal Viasona inclou CREUANT (12/09/2010)

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Tribut a Raimon amb 'Badalona 2010'

La Capital de la Cultura Catalana d'enguany homenatjarà el cantautor en un concert que tindrà una sardana de Brotons commemorativa de l'any

La sardana 'Badalona 2010' escrita per Salvador Brotons amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana d'enguany es podrà escoltar aquest vespre en un concert de tribut al cantautor Raimon. L'obra és per a banda i tenora i serà interpretada durant l'actuació de la Banda Simfònica de Badalona, la Federació de Cors Clavé i la Federació Catalana d'Entitats Corals.
A més de 'Badalona 2010', s'hi interpretaran l'obra simfònica 'Baetulo', de Miquel Arrué; 'Cançons de mare', de Rafael Talens, i 'Tribut a Raimon', una adaptació de Salvador Brotons.
L'actuació, d'entrada lliure, començarà a les set del vespre al pavelló municipal de la Plana.

"Quan deixaran els sardanistes d'utilitzar faldilles d'estètica friqui?"

El Premi Nacional de Cultura Popular 2009 critica l'ús de la cultura popular i tradicional "amb pretensions identitàries"
Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular 2009 del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA), es pregunta en un article publicat al diari El Punt "quan deixaran els sardanistes d'utilitzar aquestes ridícules faldilles extremament emmidonades, d'una estètica realment friqui?", en referència a l'indumentària de les dansaires d'algunes colles de competició. Moya també critica "la temptació, per part d'instàncies de govern, municipal, nacional..., d'usar la cultura popular/tradicional amb pretensions identitàries".
El gestor cultural considera que la cultura popular "és la més universal de les activitats culturals". El motiu de l'article és arran de la programació de 'Sardana flamenca', de Toti Soler, per a l'acte institucional de l'Onze de Setembre, a la qual considera un "esguerro".

"A la sardana no li cal ser flamenca per ser contemporània"
Moya considera que "a la sardana no li cal ser flamenca per ser contemporània, li cal, simplement, si li cal alguna cosa, qualitat (com a totes les arts), però dins els cànons de la pròpia dansa, i li cal una població que en gaudeixi escoltant-la i ballant-la". I afegeix que "ni la sardana reflecteix el caràcter festiu de tot el territori català, ni tampoc el flamenc ho fa en el cas d'Andalusia".

[Bienve Moya rebent el Premi Nacional de Cultura Popular.
Foto: Albert Font-Tarrés]

Entrevista de CREUANT a Bienve Moya:
· "Després què declararem, la botifarra amb seques com a plat nacional?" (03/12/2009)

"Volem la mateixa cobertura que el concurs de castells"

Creen un grup al Facebook per demanar el mateix desplegament de TV3 per al campionat de colles sardanistes
Tarragona reuneix avui les millors colles castelleres del país -tret de Minyons de Terrassa, que no hi vol participar- amb un desplegament especial de TV3, que tindrà "un tractament similar al de la final de la Champions", tal com va afirma Jordi Serra, cap de programes del canal públic. En aquest sentit, la colla Maig ha obert un grup al Facebook sota el lema 'Volem el mateix dispositiu d'informació que en el concurs de castells' en referència als concursos de colles sardanistes

El desplegament
El Concurs de Castells compta amb dues unitats mòbils i 15 càmeres, entre les quals una spidercam i una polecam. Un desplegament per al qual caldrà la participació d'una seixantena de professionals. TV3 enregistrarà el certamen per duplicat, amb el sistema habitual i, com a novetat, amb 3D. L'emissió serà en directe, de 10 del matí a tres de la tarda, a través del Canal HD de TV3 i per www.tv3.cat. Amb motiu de la llarga durada, un cop feta la gravació es farà un resum de dos hores per TV3, a partir de les set del vespre.

La difusió
De la gravació en 3D s'espera realitzar un documental d'una hora de durada aproximadement que es preveu que s'exhibeixi en cinemes de Barcelona, Tarragona i Valls pels volts del mes de novembre. La data s'ha escollit aprofitant que per aquelles dates els castellers podrien ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, fruit de la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la revista 'Castells', i amb el suport de TV3.
Durant l'octubre s'estrenarà, segons fonts de TV3, el documental 'Verd sobre blau' coproduït per Televisió de Catalunya i els Castellers de Vilafranca. La cadena també ha anunciat que tindrà molinets sobre l'activitat castellera.